La rosa tatuada: La Sala Gran del TNC assisteix a un veritable festival d’emocions. La culpable? Clara Segura, o més ben dit, Serafina Delle Rose.

23/12/2013

“La rosa tatuada és la peça amb la qual he donat testimoni del meu amor pel món”, sentencià el seu autor, Tenessee Williams. Ningú ho dubta després de veure la versió de l’obra de Carlota Subirós, qui també ha traduït el text al català, justament setanta anys després que Tenesse Williams escribís el primer esboç de l’obra a l’Hotel Colon de Barcelona. Tard o d’hora, tot torna.

Serafina Delle Rose protagonitza una tragicomèdia que ens situa a una comunitat siciliana de Nova Orelans. L’agònica espera d’un marit que no arriba és l’espurna que encén aquesta història. El dol infundat per l’amor cec i aparentment únic que encara sent Serafina pel seu estimat la tancarà dins el niu que és casa seva. I quan tot semblarà esfonsar-se, sorgirà de nou el foc dins seu. Haurà de passar per l’infern i el purgatori per arribar al paradís. Però no ho farà sola. Alvaro Mangiacavallo trencarà el seu cosmos fent aflorar la sensualitat i el més pur esperit dionisíac enterrat per Serafina.

Una oda a la bellesa del món, travessat pel dolor i les ferides que ens recorda que estem vius pel que sentim.

← Tornar a La rosa tatuada