La reina de bellesa de Leenane → Biblioteca de Catalunya

23/02/2019

En un món íntim i viciat

A priori, la història d’una dona irlandesa atrapada en el petit poble de Leenane, a la comarca de Connemara, que té cura de la seva mare no és una trama gaire atractiva. Fins que saps que el text és de Martin McDonagh, que forma part de la trilogia de La calavera de Connemara i The lonesome West, que la produeix La Perla 29 i que Julio Manrique la dirigeix… aquí, la cosa ja canvia.

A Irlanda, França, Catalunya o qualsevol lloc del món podria traslladar-se aquesta història que parla de conformar-se amb la vida que es té perquè no es podrà aconseguir res millor, però també de manipular i utilitzar als del teu voltant perquè res no canviï. Que et mereixes la vida que tens, encara que no sigui així, per bé o malament. Això és el que li passa a Maureen i a la seva mare Mag Folan. La primera sent que està en deute amb la seva mare, a la que cuida i vetlla, tot i que no la suporta, i la progenitora utilitza el sentiment de culpa de la filla per retenir-la al seu costat i fer-la infeliç. Aviat entren en joc dos veïns, en Pato i en Ray Dooley, que són un exemple clar de la societat de l’època. Marcaran un abans i un després en la vida de les dues dones.

Ja la posada en escena és tota una experiència, i és que Manrique sap com fer-nos dentetes només començar amb l’obra. El menjador d’una petita casa irlandesa, amb tot d’elements que detallen l’època i la situació econòmica de la família. Cada objecte ajuda a retratar la personalitat i les vivències dels personatges que viuen en aquesta casa. Des de la sèrie que veuen a la televisió fins al bacallà amb mantega que Maureen compra per la seva mare. I la música? És un element diferenciador en totes les obres dirigides per Manrique. Ajuda a crear, una vegada més, una atmosfera real entorn a la història i l’evolució de la trama i els sentiments que es van succeint.

S’agraeix que Manrique utilitzi la seva visió cinematogràfica de les històries en els seus muntatges. Ajuda a crear una relació directa entre text i espectador, a vegades difícil d’aconseguir amb textos més complexos o arriscats.

Pel que fa a la part interpretativa, Marissa Josa ens posa a prova la paciència amb la seva Mag. Hi dona tanta veracitat que, a vegades, empatitzem amb la ràbia de la seva filla. Marta Marco millora a cada paper que li arriba a la seva ànima. Quan penses que no pot donar més, que ha arribat al seu zenit, ens descobreix que encara hi ha moltes vides a les quals es pot endinsar i perdre’s. Quin plaer veure-la en el paer de Maureen. Per aquells que encara no heu descobert la meravella d’actor que és Enric Auquer, en aquesta obra teniu una nova oportunitat. El seu personatge és un caramel a les seves mans, el modela i el fa seu amb una facilitat impressionant. D’Ernest Villegas només cal dir que el seu treball és impecable, com sempre, desfent-se amb el personatge i les seves vivències.

Una història petita però intensa –amb moments dramàtics i també còmics- que ens trasllada a un món íntim i viciat, on l’egoisme i la incredulitat tenen un paper molt important. Parafrasejant a Neil Diamond, “Dolça Maureen, els bons moments mai semblen tan bons…”.


Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 18,00€

Comprar Entrades

La reina de bellesa de Leenane

La reina de bellesa de Leenane

Julio Manrique, col·laborador habitual de La Perla 29, s’estrenarà com a director a l’espai del Teatre Biblioteca amb un brillant text irlandès: La reina de bellesa de Leenane de Martin McDonagh.

Sinopsi

Ambientada en un petit poble, Leenane, al comptat irlandès de Connemara. Descobrirem la vida de la Maureen, una dona soltera de 40 anys que viu en una casa antiga amb la seva vella i despòtica mare, la Mag, d’uns 70 anys. L’arribada dels germans Pato i Ray Dooley alterarà la vida de les dones, almenys per uns dies.

El director diu:

M’agrada Martin McDonagh. El seu humor salvatge. El seu estrany lirisme. La seva mirada. M’agrada el seu món de perdedors i frases curtes, de diàlegs delirants i situacions violentes fins al paroxisme. M’agrada el seu teatre, tant cinematogràfic. I també les seves pelis, tant teatrals. M’agrada visitar la seva Irlanda, on sempre plou i on, t’ho miris com t’ho miris, mai no hi ha res a fotre. Em fa pixar de riure i m’emociona, a parts iguals. M’agraden els seus personatges, alhora tan mesquins i tan autèntics, tan ferits, tan humans. I m’agraden molt les seves heroïnes, les dones enfadades de McDonagh. Les dones lluitadores de McDonagh. Les dones trencades, perdudes, venjatives de Mcdonagh. Com la Frances McDormand a la recent “Tres anuncios en las afueras”. O com la Maureen de “La Reina de bellesa de Leenane”. La pobra Maureen. La fràgil Maureen. La temible Maureen. La protagonista de l’obra de McDonagh que més m’agrada. I mira que m’agrada molt, Martin McDonagh. Sembla que la va escriure amb vint-i-sis anys. Ni un de més. Una mena de barreja de John Ford, Samuel Beckett, Brian Friel i Quentin Tarantino. Com es pot escriure “La Reina de bellesa de Leenane” amb només vint-i-sis anys? Com va poder inventar-se la Maureen, la pobra Maureen, la fràgil Maureen, la temible Maureen, amb només vint-i-sis anys? Vés a saber. El cas és que, t’ho miris com t’ho miris, ara ja existeix. Segueix tancada en un cony de casa d’un cony de poble d’un cony de país on sembla que s’hagin aturat tots els rellotges. I on mai no para de ploure. Allà la trobarem, la Maureen. La única i indiscutible reina de bellesa de Leenane.

Julio Manrique

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Video

Fotos + fotos

La reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de Leenane

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    No sé si salgo del teatro con el entusiasmo por las nubes pero creo que esta obra se va a quedar entre mis top 3 de la temporada!
    Julio Manrique nos trae esta obra sobre una relación muy tóxica entre una madre y su hija en un entorno rural.
    El miedo a la soledad, el miedo a quedarse estancado en la vida hacen que estas 2 mujeres se odien y se destruyan mutuamente.
    Alucinado con la escenografía, el ambiente sonoro, la lluvia, la iluminación! Me ha encantado toda la puesta en escena!
    Y qué decir de los actores…
    Marta Marco y Marissa Josa directamente suben al podio de las mejores interpretaciones del año. Pero es que Ernest Villegas y Enric Auquer tampoco se quedan atrás.
    No os la podéis perder!!

    23/03/2019
  • David
    12345

    Brillant i corprenedora posada en escena d’un text ja de per sí fosc i hilarant alhora. Uns actors i actrius que hi deixen pell i carnsalada per donar vida a uns perdedors amb el tema central de la rancúnia com a motor emocional. Un 10 a tots els aspectes i componenets de la posada en escena!

    02/03/2019
  • ISABEL
    12345

    Cal anar a veure-la!

    15/02/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir vaig estar a la Biblioteca de Catalunya gaudint d’aquesta obra del dramaturg anglès Martin Mc Donagh magníficament dirigida per Julio Manrique i traduïda per Vicky Peña, gran coneixedora del text ja que fa 20 anys la va estar representant amb la seva mare Montserrat Carulla a La Villarroel. La història ens situa a Leenane, un petit poble d’Irlanda on viuen una mare (Marissa Josa) amb la seva filla de 40 anys (Marta Marco) pràcticament apartades de la societat. La mare és manipuladora, neuròtica i la relació entre ambdues és tòxica encara que la filla sucumbeix als seus desitjos. L’arribada de Pato i Ray (Enric Auger i Ernest Villegas), dos nois que obren els ulls a la filla que s’adona que ha deixat passar la seva joventut i decideix donar un gir total a la seva vida. Aquest fet fa que la relació mare-filla vagi a pitjor. El que segueix ho deixo perquè ho descobriu quan ho aneu a veure. Un drama amb tints d’humor negre i àcid que et manté expectant conforme va avançant. Manrique ha optat per una posada en escena totalment diferent al que estem acostumats a la Biblioteca amb un espai escènic molt reduït amb dos grades de públic a banda i banda i amb una escenografia austera però totalment adient a la realitat, això sí amb pluja inclosa. Extraordinària interpretació per part de Marco i Josa sobre qui recau tot el pes de l’obra, tot i que Villegas i Auquer amb dos personatges de característiques molt diferents també estan de notable. Un encert més de laperla29, que no us deixarà indiferents i que cal veure si o si.

    14/02/2019

Articles relacionats