És una comèdia dramàtica amb tocs de ciència-ficció que reflexiona sobre el dol, la memòria i els límits de la intel·ligència artificial. La protagonista utilitza un programa informàtic capaç de recrear converses amb persones que ja han mort, i aquesta situació obre un debat sobre la identitat i la relació entre humans i tecnologia. Amb un llenguatge fresc i humorístic, l’obra emociona i fa pensar sobre els dilemes ètics del nostre futur immediat.
És una comèdia dramàtica amb tocs de ciència-ficció que reflexiona sobre el dol, la memòria i els límits de la intel·ligència artificial. La protagonista utilitza un programa informàtic capaç de recrear converses amb persones que ja han mort, i aquesta situació obre un debat sobre la identitat i la relació entre humans i tecnologia. Amb un llenguatge fresc i humorístic, l’obra emociona i fa pensar sobre els dilemes ètics del nostre futur immediat.
Poc podem dir de l’Enric Cambray. Té una gran comicitat quan vol, que hem pogut veure en altres obres. I la que tinc en ment és, Les dones sàvies, que igual que en aquesta obra ens mostra un conjunt de personatges en pocs segons. Aquests moments, són els més hil·larants de l’obra. Quan agafa una gran comicitat i un ritme constant.
Per altra costat, si no vaig errat és el primer paper que veig a Marta Torné en escena. Anteriorment l’he vist com presentadora i ja vaig perdre el contacte, fins que em van comentar després de la funció que actualment presenta un programa. El seu paper, sense gran comicitat, dona bones repliques a l’Enric. Amb bons moments i que espero poder veure-la de nou a l’escenari.
L’escenografia sembla sencilla, Tres cadires, una taula d’un despatx i poc més. Però posteriorment veiem que tota l’estructura metàl·lica que hi ha té un paper clau. Un d’ells amb els diferents personatges de l’Enric Cambray i la Marta Torné. No desvelo molt, per així poder entrar en tota l’experiència que ens visualitza.
En general, m’ha agradat molt: he rigut amb ganes i només puc recomanar-la i animar tothom a anar-la a veure. És una obra divertida, intel·ligent i amb moments realment brillants que connecten amb el públic. Tot i que en alguns instants -sobretot quan s’endinsa en la part més política o reivindicativa- el ritme pot perdre una mica de força i donar la sensació d’allargar-se més del necessari, el conjunt funciona molt bé. En definitiva, una proposta molt recomanable que combina humor, crítica i bones interpretacions amb un segell inconfusible.
Podeu llegir la resta de la meva opinió a l’enllaç