La Rambla de les Floristes → TNC - Teatre Nacional de Catalunya
7/11/2019
La Rambla que va ser

No, aquesta adaptació de Prat i Coll no és com els Jocs florals de Canprosa; això no és una festa, no hi ha ironia ni disbauxa (que tant vam agrair; bé, la rifa, no tant), aquí trobem una adaptació més continguda i serena. No crec que sigui per això però no em va arribar gairebé cap emoció. No ajuda, segurament, que la Rambla ens agradi o no, no és el que era. Els barcelonins ja no la passegen, no van a veure i deixar-se veure i han estat substituïts per una riuada incessant de turistes, preses fàcils de la delinqüència i restaurants de dubtosa qualitat.

Una escenografia – més senzilla del que ens té acostumats la Sala Gran del TNC- amb els icònics plataners i parades de flors precioses, protagonistes com cal, que muten segons les estacions i són un esclat de colors, un ram cromàtic hipnòtic, que ens impacta, amb la seva delicadesa i també força i expressivitat. Cromatisme que es complementa perfectament amb la il·luminació, magistral, i el vestuari d’època, colorit que no estrident, amb bambes, que fa modern, com posar faldilles als nois. No em va convèncer tant, per no entendre-ho del tot, la part posterior a la Rambla, un espai eteri on transiten, suposo, els esperits de la Rambla. No acaba de lligar aquest rerefons tant contemporani i oníric, amb la Rambla i personatges tradicionals que hi veiem.

De fet, vaig tenir la sensació d’estar veient una peça de museu, ben bonica, que cal recuperar en tant que patrimoni cultural però que (em) cau molt lluny. El problema és que el text de Guimerà (amb mi) no ressona, especialment la part que més agrada, la identificació total de l’Antònia amb la Rambla, el rebutjar tot el que no sigui ser florista perquè a la Rambla és on batega la ciutat i ella n’és figura cabdal. Sí em va sorprendre molt positivament, en canvi, que es denunciessin temes com la dependència i vulnerabilitat de la dona a la figura del marit.

Sí gaudim d’una notable interpretació de Rosa Boladeras, com a absoluta protagonista, una dona d’idees clares, dura i compassiva alhora, avançada al seu temps. De fet, l’Antònia eclipsa la resta de personatges, massa plans i que només s’expliquen per estar al seu servei.

El millor: com el vers no sona carregat ni arcaic sinó natural i deliciós.

Tot el que necessites per anar al teatre

La Rambla de les Floristes

A partir de 14,50€

Comprar Entrades
La Rambla de les Floristes

Jordi Prat i Coll dirigeix a Rosa Boladeras, entre altres, a La Rambla de les Floristes de Josep Maria de Segarra, a escena hi veuràs noms com Clara Altarriba, Rosa Boladeras, Marina Gatell o Jacob Torres, entre molts i moltes altres.

Sinopsi

La Rambla de les Floristes és un clàssic del teatre català en el qual ressonen les commocions polítiques de dos moments estructurals en la nostra història recent. Per una banda, l’estrena va ser el març del 1935, mesos després que Lluís Companys proclamés l’Estat Català. Per una altra banda, l’obra està ambientada poc abans de la revolució de la Gloriosa de 1868, amb què es posaria fi a les tres dècades del regnat d’Isabel II.

A La Rambla de les Flors, s’hi passegen amb tota promiscuïtat les múltiples facetes de la calidoscòpica realitat barcelonina. Testimoni d’excepció de les agitacions polítiques, la parada de l’Antònia ofereix perfums i colors a tothom que s’hi vol acostar, mentre resta fidel al passeig que l’ha vist créixer. I avui, vuit dècades després que Josep Maria de Sagarra escrivís la seva oda al carrer més emblemàtic de Barcelona, la Rambla continua vertebrant les confluències de la nostra realitat.

Activitats

Col·loqui de La Rambla de les Floristes

Col·loqui

Sala Gran

18/10/19
ENTRADA GRATUÏTA

Video
Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Extraordinari inici de temporada a la Sala Gran. Una oda a la Rambla, poètica i tendra, sense el punt canalla de Canprosa però amb picades d’ullet a l’actualitat. Els versos de Sagarra, perfectes, la producció, brillant, i uns actors formidables, amb una Rosa Boladeras en estat de gràcia que fa història portant el pes de l’obra. La seva interpretació es extraordinària i ens mostra una Antònia barroera i descarada, però també fràgil i delicada. Agradable i eixerida, però amb espines. Igual que les roses que malda per vendre. Visca el teatre. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/10/18/la-rambla-de-les-floristes/

    25/10/2019
  • Lola
    12345

    Una actuació per part dels actors i actrius de 10. Bona producció, escenografia i llums, així com la manera triada per mostrar el context social de l’època i fer-nos endinsar com espectadores a dins de les rambles. L’única cosa que m’ha fallat és l’intent de modernització de l’obra, com si no es confiés prou amb el text, que han hagut d’afegir punts “divertits” per captar el públic, quan el que feia era distreure.

    10/10/2019
Articles relacionats
Jordi Prat i Coll dirigeix 'La Rambla de les Floristes', un retrat de la societat catalana al TNC

Jordi Prat i Coll dirigeix 'La Rambla de les Floristes', un retrat de la societat catalana al TNC

8 Octubre 2019

Jordi Prat i Coll dirigeix La Rambla de les Floristes de Josep Maria de Sagarra, un retrat de la societat catalana a partir d’un dels seus grans símbols, la Rambla de […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.