La Peleona és un grup de teatre relativament nou, però amb una producció frenètica… almenys en els últims mesos. Si la temporada passada els vam veure a Sota zero, a partir de l’estiu els hem vist a Una paret blau-cel, ara a La Podrida i dins de poc a L’efecte perfecte. Carla Torres, autora i directora de molts dels textos, ens endinsa gairebé sempre en una tempesta de relacions personals i familiars que contemplen sempre una situació extraordinària o fora del que és normal. A La Podrida, trobem un petit drama de família amb tota una sèrie d’elements comuns força reconeixibles en aquest tipus de trames: una àvia que la palma, una herència dubtosa, una cunyada insuportable, dos germans que discuteixen, alguna infidelitat… Però lluny de semblar una obra ja vista, el text ens brinda escenes força difícils de classificar, com ara la de l’inici de l’obra. La relació entre els dos germans, precisament, és la que fa moure tota la trama… tot i que a moments ens agradaria que apareguessin a escena personatges només esmentats, com la mare o la cunyada. Els tres intèrprets -Carla Torres, Jordi Gràcia i Carles Goñi– demostren tenir una molt bona sintonia i una complicitat a prova de bombes, cosa que aconsegueix que els espectadors segueixin la trama amb interès. Potser l’escena final s’allarga una mica més del compte, però tot plegat ens demostra que La Peleona seguirà lluitant… i que té corda per a molt de temps.
Enllaç copiat!