Una aposta segura i una partida guanyadora

La partida

La partida
10/07/2015

L’exitosa producció dirigida per Julio Manrique que es va veure l’any passat al Teatre Romea dins del Festival Grec ha tornat a la cartellera fent les delícies dels que la van gaudir en el seu moment i dels que se la van perdre duent-se les mans al cap, com un servidor. Es tracta d’una obra amb una posada en escena brillant, la qual té un ritme picat gràcies al dinamisme aportat des de la direcció i també a l’enginy de Patrick Marber, que utilitza el recurs de simultaniejar escenes de forma satisfactòria. De fet, el ritme i l’execució de la primera part recorda al d’un vodevil, malgrat estar molt lluny conceptualment d’aquest gènere, però sí que les entrades i sortides dels personatges d’escena i el seu to còmic li dóna un aire. De fet, la peça fusiona diversos gèneres, com el ja citat, el drama i, fins i tot, el thriller. En aquest sentit, té l’esperit de pel·lícules clàssiques com El buscavidas o el de moltes altres produccions americanes, fent respirar als personatges un aire de mediocritat que ens fa classificar-los com a perdedors. Així, aquests només somien en poder guanyar en el joc per tal d’aconseguir viure la vida que sempre han desitjat, sentint que tenen l’oportunitat de guanyar en alguna cosa, però sense ser conscients que estant vivint en l’espiral del joc i del qual no saben com sortir. De fet, el joc és el refugi en el que viuen per no ser capaços d’enfrontar-se amb la seva vida, confiant la seva sort en un atzar que en realitat ni tan sols hi és.

Com dèiem, la direcció és brillant i extreu el millor de les interpretacions dels actors, els quals estan fabulosos en els seus papers i perfectament coreografiats en escena per Manrique. A més, aquesta confereix a l’obra una estètica sòbria i clàssica, jugant perfectament amb la il·luminació, la qual aconsegueix crear els espais i el clima adient per a cada moment i gènere utilitzat. D’altra banda, també destaca l’ús i la qualitat de la banda sonora escollida, sent funcional i del tot suggerent, la qual acaba de ser el complement ideal per a l’atmosfera que es vol mostrar.

← Tornar a La partida

Enllaç copiat!