Vagi per endavant que no sóc molt amant del multivers i totes les seves variants de ciència ficció. Haig d’admetre que m’atabalen una mica, i quan a sobre s’ajunten amb l’humor (una variant ja explotada a la famosa i premiada pel·lícula Todo a la vez en todas partes) em costa participar de l’absurditat que es genera. Tot i així, admeto que es poden donar idees aïllades molt brillants i divertides, que segurament em funcionarien millor de forma dosificada i no per acumulació.
La nit dels mons parteix d’una representació de Hamlet per acabar saltant a mons paral·lels on les situacions i els personatges poden arribar a ser ben curiosos: mags, extraterrestres, vampirs, homes primitius, morts, etc. Una infinitat de variants que sorprenen a l’espectador i que el porten per camins inesperats. Inés Galiano i Loredana Volpe, autores ja experimentades i reconegudes, uneixen esforços per escriure i dirigir aquest projecte. Suposo que d’aquí sorgeix la imaginació desbordada i la llibertat d’un projecte que ens vol parlar de la lluita constant dels artistes, però que a vegades potser es perd entre mons que acaben agafant excessiva rellevància.
Sigui com sigui, La nit dels mons és una producció molt ben feta, des de la direcció a la gran interpretació dels tres intèrprets (Núria Florensa, Chap Rodríguez Rosell i María Villarejo). I tot això sense oblidar l’embolcall deliciós que crea el disseny de llums de Joan Cisa i tots els elements que ajuden a crear les diferents realitats. I és que està clar que el teatre pot crear, amb molt poca cosa, universos grandiosos i molt complexes.