La mujer más fea del mundo
3/12/2019
Tetazo al buit existencial

Hi anava amb objeccions, cert. Havia llegit que qüestionava el cànon i exigències estètiques imperants. Vaja, más de lo mismo i a sobre, sentir per part d’una dona molt atractiva la duresa de ser-ho (als lletjos ens molesten molt les queixes per suportar la bellesa). Vaig pensar en l’adaptació cinematogràfica de Frankie i Johnny on – potser- la dona més bonica del món, Michelle Pfeiffer, pretenia ser algú insignificant amb problemes per agradar (en teatre va ser Kathy Bates…). L’estàndard de qualitat de la sala i el nom de Bàrbara Mestanza (Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa), directora i co-creadora, em van animar a anar-hi. Sort que ho vaig fer.

Una proposta càustica per no dir demolidora, crítica amb els rols imposats i autoimposats que exposa sense filtres el buit existencial i l’angoixa que una cara bonica no amaguen.

Es nota la mà de Mestanza, figura a seguir (aquí un enganxat des de Mafia amb The Mamzelles) en la força, gestos, el vomitar frases que són punyals, fer-te riure quan es voreja l’excés i ridícul vital … tot això ho transmet magníficament Ana Rujas amb el matís afegit de vulnerabilitat o delicadesa de la bellesa. Model més que actriu –d’això es queixa-, explota o s’enfonsa, exposa l’angoixa vital on ser guapa “per fora” poc importa ni res no mitiga. Aquest forat negre que consumeix energia, niat en les nostres entranyes, aquí molt lligat al consumisme. Ana ens fa riure molt, de vegades amb vergonya aliena, de vegades pròpia, en la seva explosió, la rebel·lia de model que menja una hamburguesa, el periple nocturn de festa salvatge buscant el cada vegada més llunyà i excessiu èxtasi d’evasió i ens commou, asseguda a les fosques en un bany amb foscos pensaments.

Excés, deliri salvatge, humor, tendresa, desesperació, un raig d’esperança, depressió, buit, mirall … tot això té la dona més lletja del món amb una interpretació que destil·la veritat, natural i d’esquinçament, de crits i mirades, de llàgrimes i somriures.

Que ens passem més de mitja obra rient i la resta amb el cor encongit sense que perdi coherència o recorri a efectismes per passar al drama des de la comèdia esperpèntica té un enorme mèrit. Una obra no només femenina sinó humana. Arriba a tots, sí, també als homes, i penso que potser hauria de tornar a veure a Frankie i Johnny, potser en el seu moment em vaig quedar en la capa superficial.

 

Tot el que necessites per anar al teatre

La mujer más fea del mundo

La mujer más fea del mundo

La mujer más fea del mundo és una declaració d’amor a la lletjor, un crit a la revolució, a la batalla, a la guerra. Perquè ara ha arribat el moment de reivindicar la lletjor i cremar tot la resta.

En aquest espectacle s’analitza sarcàsticament el paper que el cos físic exerceix en el món i com aquest està encadenat al grau de felicitat al que una persona pot aspirar. Però no només es parla i s’investiga sobre el cos, sinó que  és un anàlisi profund sobre la lletjor. La revolució de la lletjor.

Sinopsi

Una dona.

Despullada.

Al terra d’un lavabo.

El buit al bell mig de Madrid… o potser de Barcelona.

Una dona jove, una dona normal, amb una vida normal i un dolor incisiu a l’estómac. El dolor inherent de l’ésser humà.

Una sobredosi de la vida mateixa. Sobreprès a causa de massa cultura Kitsch, barata i plena de plàstic. Una persona resultant del consumisme més tòpic d’aquest segle XXI a la recerca de la sortida més ràpida: la salvació o la mort.

Aquest és el resultat de la barreja de les vides d’Ana Rujas i Bàrbara Mestanza.

Després de 28 intents de sinopsi, de 28 intents per explicar el què veuràs entre aquestes quatre parets, de 28 intents per explicar el què volem explicar, la companyia La otra bestia ha pres la decisió de simplement expressar això:

LJKAESNDZNDSCKJhkjnljxdnslkjdbalkjABLJBlkjbkjhVSXHJBLAJSBFKND!!!!!!

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
Sigues el primer en deixar la teva valoració
Articles relacionats
La Sala Atrium presenta La mujer más fea del mundo

La Sala Atrium presenta La mujer más fea del mundo

13 Desembre 2018

La Sala Atrium estrena La mujer más fea del mundo, un espectacle dirigit per Bàrbara Mestanza que ha escrit i protagonitza juntament amb Ana Rujas. L’obra es defineix com “una […]

Uneix-te a TB
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.