La Maternitat d’Elna

7/05/2017

Un relat distanciat

A diferència de molts altres, jo no vaig poder connectar en cap moment amb el relat de la refugiada protagonista de La maternitat d’Elna. La seva narració de la fugida de Badalona i posterior vida a Argelers i a la maternitat d’Elna em va semblar freda, llunyana i, en alguns moments, fins i tot frívola.

La posada en escena i la tria de músiques tampoc no em va ajudar i, en conjunt, em va semblar un muntatge farragós amb una història que podria haver estat molt més interessant.

Més informació a Somnis de teatre


Tot el que necessites per anar al teatre

La Maternitat d’Elna

La Maternitat d’Elna

Entre 1939 i 1944, la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida a 597 infants, fills de les refugiades espanyoles internades als camps d’Argelers i Sant Cebrià del Rosselló. Un espectacle dolorosament actual.

SINOPSI

La Maternitat d’Elna parla d’uns fets històrics que tenen lloc al final de la Guerra Civil. A mida que l’exèrcit republicà es retira davant de l’última embranzida de l’exèrcit franquista, comença l’exili de centenars de milers de persones. El moment més greu es produeix el gener de 1939, quan gairebé mig milió de persones van fugir a França. És així com comença, per a molts, el drama de l’exili, inhumana tragèdia col·lectiva que s’evidencia en els camps de concentració francesos com el d’Argelers.

La Maternitat d’Elna (institució impulsada pels moviments socials suïssos que van aportar diners, menjar i equipaments) parla del que va ser capaç de fer una persona molt jove, Elisabeth Eidenbenz, per salvar les dones embarassades d’haver de patir el part en les pèssimes condiciones higièniques, alimentàries i de salut dels camps de refugiats francesos.

Poques vegades es pot parlar d’una forma tan directa i clara del que és un veritable cant a l’esperança. L’esperança en la humanitat i en el futur de la humanitat representat en uns nadons innocents nascuts en una circumstàncies terribles. L’esperança en la cooperació entre les persones. L’esperança en la supervivència de tothom, sense especificació de sexe, nacionalitat, raça, ideologia o religió. L’esperança en la simple bondat de la gent. O, més senzillament, l’esperança (sense adjectius).

 

Fotos

La Maternitat d’ElnaLa Maternitat d’ElnaLa Maternitat d’ElnaLa Maternitat d’Elna

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    16/03/2018

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Un testimoni molt equilibrat però sense evitar les situacions més punyents dels fets de com i quant van patir els exiliats de la nostra guerra, especialment les dones, i la llum que els va projectar l’infermera suïssa Elisabeth Eidenbez a la Maternitat i que l’actriu i cantant Rosa Galindo narra de manera magnífica i amb molta tendresa amb una interpretació deliciosa que ens toca el cor i trasbalsa. Una posada en escena d’una gran bellesa. L’escenografia és plena d’objectes que aniran formant part del relat alhora que una pantalla va projectant fotografies reals de gran valor històric. Com ja es diu durant la representació, “cal saber què és una guerra, cal que no oblidem el que van viure els nostres avis, les nostres avies”. Uns fets que no hauríem d’oblidar!!!

    07/05/2017

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Si os queréis emocionar con una historia real está es vuestra obra!
    Os van a contar la historia de una guerra, del exilio hasta Francia, la vida de un campo de concentración en la playa, de sus muertes, de un ángel que se apiadó de las chicas embarazadas y se las llevo a una maternidad para que pudieran tener a sus hijos tranquilas.
    De la vuelta al horror después de parir…
    Una historia de supervivencia…

    Solo puedo decir que Rosa Galindo me ha emocionado mucho, con su manera de contar la historia, con su preciosa voz, con su manera de contar y sentir lo que nos explicaba.
    Ha sido una gozada…
    Y ya con la música a piano de fondo ya ni os cuento. Un placer!

    Qué suerte tenemos de no haber vivido una guerra!!!

    04/05/2017