Tot el que necessites per anar al teatre

La magie lente: El descobriment d’un “jo”

La magie lente
7/02/2019

S’està presentant  la tercera edició del Festival de Teatre en Francès  OUI! a Barcelona organitzat per l’Institut Français de Barcelone. Enguany es presenten 7 peces en 4 sales  diferents. Cada any aquest festival obté més reconeixement entre el públic català. Les obres estan totes sobretitulades en castellà. Trobem a faltar a les brochures, més informació sobre els directors/es, autors/es, actors/actrius ja que molts són desconeguts pel públic general de casa nostra.

La “Magie lente” està basada en un text de Denis Lachaud , dirigida per Pierre Notte. Denis Lachaud explica en una entrevista que les seves obres estan emmarcades sempre en l’entorn de la psiquiatria. La Magie Lente és un monòleg interpretat magníficament per Benoît Giros. Més ben dit, un actor representant diversos personatges absents.

A partir d’una conferència mèdica en la que es presenta un fet real, un error diagnòstic psiquiàtric que es manté durant 10 anys, es crea una trama totalment fictícia però amb moltes possibilitats de ser real. El pacient a qui se li havia diagnosticat erròniament una psicosi, canvia de psiquiatra i inicia un tractament psicoanalític.

Durant les sessions de psicoanàlisis es va submergint en la seva infància i mica a mica es va reconstruint la persona, hi ha una progressió en el descobriment de la seva pròpia història que espanta fins i tot al subjecte que l’explica. Passa per moments d’absolut desconcert, de desconeixement del seu propi jo, d’angoixa pels dubtes que van naixent en ell, de combat per descobrir qui és,  “Qui suis-je?”.

El psicoanalista ajuda però no diagnostica, condueix sense dirigir i així el pacient  descobreix la seva identitat sexual no sense haver tret a la llum uns fets que encobria sense saber-ho per ser els causants de la seva amnèsia i del shock traumàtic posterior.

L’escenografia era molt senzilla, el mateix actor amb el peu feia de tècnic de llum i so però  no distreia per a comprendre l’evolució de la història.

Al final de l’obra hi va haver un col·loqui amb l’actor molt necessari en aquest tipus de textos.

He sortit bouleversée, émue, touchée.

← Tornar a La magie lente