Tot el que necessites per anar al teatre

La llista: Extenuant i un pèl tramposa

La llista
19/02/2016

És indubtable que Laia Marull fa un gran esforç en aquest monòleg dirigit per l’actriu canadenca Allegra Fulton. No es pot negar tampoc que l’embolcall és perfecte, amb un acurat i delicat treball d’il·luminació, so i projeccions. El text també té una bona premissa i una idea que potser es podria haver desenvolupat millor, però que funciona a estones. Llavors, què és el que falla? Per què el monòleg no m’ha acabat de commoure? Per què la interpretació de Marull no arriba a traspassar? Després de donar-hi voltes, crec que un cop més en té la culpa aquesta febre, o passa, o moda passatgera de dotar a alguns monòlegs d’un moviment continu, extenuant, i molts cops inútil. No defenso la immobilitat de Lolita Flores a La plaça del diamant, però crec que hi ha un terme mig… Si l’actriu no para de fer accions innecessàries i poc lligades amb el text es corre el risc d’esgotar a l’espectador als deu minuts, d’enviar la naturalitat a can Pistracs i de fer perdre l’atenció pel que s’està dient. En aquest monòleg en concret, a més, em va donar la sensació que em volien sacsejar a la força, commoure sense ganes i fer-me algunes trampes al solitari. Tot i així és recomanable per l’esforç, perquè tal com deia al principi l’actriu s’aboca amb cos i ànima a una proposta que potser no li fa del tot justícia.

← Tornar a La llista