Tot el que necessites per anar al teatre

La Jaula de las Locas: Festa d’emoció i purpurina

La Jaula de las Locas
18/11/2018

Per qüestions que tenen més a veure amb el model d’indústria artística que amb el talent autòcton, els grans musicals encara són una assignatura pendent del nostre panorama teatral. Potser la falta d’un alt nivell de producció és el que encara ens manté lluny de Madrid, Londres o Broadway, cosa que està molt relacionada amb la inversió i l’afluència de públic a les sales. Però, afortunadament, hi ha propostes com La jaula de las locas que s’apropen força al que hauria de ser un gran xou d’entreteniment musical. Com a mínim, des del punt de vista de l’experiència de l’espectador, aquest muntatge de més de dues hores de durada, aconsegueix divertir, emocionar i reivindicar valuosos missatges en favor de la tolerància. La proposta és un còctel enlluernador amb un equip artístic espectacular, capitanejat per un Àngel Llàcer com a mestre de cerimònies al qual, probablement, mai havíem vist abans en un estat de gràcia tan esplèndid. També Ivan Labanda i tota la resta d’intèrprets, cantants, ballarins i músics demostren una execució impecable, d’entre els quals, cal destacar la vis còmica d’un carismàtic Ricky Mata en el paper de Jacob, actor que per molts serà un agradable descobriment. En definitiva, es tracta d’una gloriosa festa de la purpurina i la llibertat sexual, amb un missatge bàsic però molt necessari per apel·lar al públic generalista que, entre llums, plomes i colors, potser acabin deixant caure una llagrimeta.

← Tornar a La Jaula de las Locas