En temps on la pèrdua de drets essencials sembla que va en augment, així com la diferència (cada cop més ample) entre rics i pobres, textos com El policía de las ratas de Roberto Bolaño resulten més impactants i necessaris que mai. Adaptat i dirigit pel sempre inquiet Àlex Rigola, l’obra és un thriller addictiu, mòrbid i, per moments, esgarrifós, amb només dos actors omplint l’escena juntament al cadàver d’una enorme rata morta. La proposta, si bé s’acosta perillosament a la lectura dramatitzada, també demostra que el relat de Bolaño és prou sucós com per hipnotitzar al públic i transportar-lo psicològicament a les clavegueres de la nostra ànima. Andreu Benito i Joan Carreras donen veu i cos als diversos personatges de la història amb sobrietat i solvència. A més, els pocs elements que fan servir acompanyen perfectament la tensió acumulada de l’atmosfera d’allò que se’ns està explicant. Rigola aconsegueix tallar la respiració, angoixar i, sobretot, entretenir de la manera més brutal, recolzant-se tot el que pot sobre l’extaordinari text de Bolaño. I, tot i que el final és ambigu i anticlimàtic, el fet és que com al·legoria de l’alienació social i existencial que estem patint avui en dia impacta al bell mig del nostre dolor. Tristament, mai ens havíem sentit tant a prop de les rates.
Enllaç copiat!