Divertida i fresca

22/05/2017

Divertida i fresca

“La fille du Régiment” és una divertida i fresca òpera còmica en dos actes del compositor italià Gaetano Donizetti.

Es va poder veure per primera vegada al Teatre Nou de Barcelona l’any 1844, sis anys més tard es va representar per primer cop al Liceu.

Amb aquesta ocasió són dues les vegades que he tingut la sort de haver vist aquesta òpera al Liceu. La primera la vaig veure al 2010, reescrita en el context de la Primera Guerra Mundial ,ja que l’original s’ubicava a la revolució francesa, amb més diàlegs i escenes parlades.amb l’excepcional tenor peruà Juan Diego Flórez (Tonio) , considerat el millor tenor lleuger del moment, la soprano italiana Patrizia Ciofi (Mari), una de les veus més carismàtiques del panorama actual i l’actor argentí  Ángel Pavlovsky  en el paper de l’estirada duquessa de Crakentorp. Recordo que vaig sortir encantada d’aquella nova producció de Laurent Pelly, però en aquesta ocasió, i no us sabria dir el perquè, l’he gaudit molt més.

Se que les comparacions són odioses, però l’elegància vocal, la bellesa dels seus greus i aguts, i la sinceritat emocional que transmet el tenor líric lleuger mexicà Javier Camarena (Tonio) m’han robat el cor.

Casualment Javier Camarena va fer el seu debut operístic l’any 2004 en el Palacio de Bellas Artes de Ciudad de Méjico cantant Tonio en “La fille du Régiment”

 

“La fille du Régiment” és famosa per l’ària Ah! Mes amis, quel jour de fête!, anomenada entre els tenors com el Mont Everest, ja que presenta 9 Do alts de difícil execució, que Tonio (Javier Camarena) canta durant el primer acte, fent esclatat en elogis i aplaudiments a tot un públic entusiasmat  davant aquest magnífic tenor.

Per descomptat, un altre dels millors moments d’aquesta òpera és quan Sabina Puértolas canta “Il faut partir” i l’apoteòsic final amb el Salut a la France!, cantat per tot l’elenc.

Pel que fa a la resta de repartiment cal destacar a la magnífica soprano aragonesa Sabina Puértolas en el paper de Mari, la contralt polonesa Ewa Podles (considerada com una de les millors cantants del moment),el magnífic Cor del teatre sota la direcció de Conxita García ,la fantàstica Orquestra del Liceu dirigida per Giuseppe Finzi i la participació de l’actriu Bibiana Fernández en el paper de la duquessa de Crakentorp.

 

“La fille du Régiment” és una crítica social còmica on es ridiculitza al llinatge de la noblesa i al conservadorisme. La modernitat que trenca amb la tradició. I ens mostra a l’Estat i la Pàtria com a garantia de llibertat i igualtat, i com a principals defensors dels interessos dels seus ciutadans.

 

Penso que és una òpera per a tot tipus de públic. Divertida, fresca, irònica. Fins hi tot crec que és una bona opció pels que comencen a descobrir el món de l’òpera, ja que es tracta d’una obra que barreja el cant amb el text parlat. Podríem dir que es tracta d’una mena de musical operístic amb una barreja de gèneres, entre els quals hi ha la tragèdia, la comèdia, el teatre i l’òpera.

 

Imprescindible !!!

 


Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /

La fille du Régiment

La fille du Régiment

Camarena encapçala un magnífic repartiment

Tirol, Suïssa. Marie, una jove òrfena, és adoptada per un regiment de soldats. Coneix el civil Tonio i s’enamoren, però els soldats s’oposen al casament, fins que Tonio es fa soldat. La marquesa de Berkenfield reclama Marie com a neboda i se l’emporta al seu castell. Allà prova d’educar-la perquè es casi amb un aristòcrata. Mentrestant, Tonio i el regiment lluitaran per recuperar Marie.

El Liceu recupera la celebrada producció de Laurent Pelly, que presenta una crítica social amb gran sentit de l’humor, envoltat de paisatges de gran bellesa plàstica.

Un magnífic repartiment encapçalat per Javier Camarena, Sabina Puértolas, Ewa Podles i Simone Alberghini que interpretaran aquesta divertida i fresca òpera de Donizetti.

Video

Fotos

La fille du RégimentLa fille du RégimentLa fille du Régiment

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    No havíem tingut l’oportunitat de veure-la representada, encara que si la coneixíem i el Liceu ens ha brindat el poder fer-ho. Una òpera còmica de Gaetano Donizetti, lluny dels drames a què normalment estem acostumats, fresca i divertida i que de tant en tant, s’agraeix. Magnífica la posada en escena de Laurent Pelly amb dues escenografies diferents per a cada acte. En el primer uns grans mapes que representen les muntanyes del Tirol, i l’interior d’una estada del castell de la marquesa de Berkenfield per al segon, amb tanc inclòs. Fantàstica l’Orquestra del Liceu dirigida per Giuseppe Finzi. I extraordinari un cop més el cor sota la direcció de Conxita Garcia, que en aquesta’ópera té gran contingut tant pel que fa a cant com en la part teatral. Pel que fa als cantants, de nou hem pogut gaudir d’un excel·lent Javier Camarena al qual fa poc vam veure a Rigoletto. Si en el primer acte a la famosa ària dels 9 Do de pit, Ah, Mes amis, amb el seu bellíssim i agut timbre ha estat sublim, no ha estat menys en el segon acte amb Pour me raprocher de Marie, tant o més difícil que el primer pel domini que requereix el haver d’anar canviant de registre. La soprano aragonesa Sabina Puértolas a qui ja hem escoltat aquí en diverses ocasions, amb el seu ampli registre i la seva veu àgil ha tret nota molt alta en el paper de Marie. Només volem remarcar un però, al personatge parlat de la Duquessa de Crakentorp que encarna l’actriu Bibiana Fernández, ens sembla totalment fora de lloc el llenguatge groller que utilitza, hi sobra i que consti que ja tenim una edat i no ens esquincem les vestidures. Sense tenir en compte aquest petit detall, totalment recomanable. Fins al dia 29 es pot veure i gaudir.

    17/05/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    una òpera còmica que en és un autèntica delícia. Té un argument divertit i fins i tot entranyable i conté l’ària de tenor més difícil de la història (“Ah, mes amis…”) i que Javier Camarena, tenor mexicà, canta de tal manera excepcional que fins i tot, després dels merescuts aplaudiments del públic durant almenys 10 minuts, va repetir per a satisfacció de tots nosaltres. A destacar també les magnífiques intervencions del cor, que per si sol forma un únic i importantíssim personatge, i les àries magnífiques de la soprano, l’aragonesa Bibiana Fernández, que a més de cantar molt bé resol un munt d’escenes còmiques i demostrant dalt de l’escenari un carisma del més alt nivell. Així doncs tot plegat va convertir el conjunt en una petita joia imprescindible

    20/05/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    una òpera còmica que en és un autèntica delícia. Té un argument divertit i fins i tot entranyable i conté una de les arias més difícils (“Ah, mes amis…”) i que Javier Camarena, tenor mexicà, canta de tal manera excepcional que fins i tot, després dels merescuts aplaudiments del públic durant almenys 10 minuts, va repetir per a satisfacció de tots nosaltres. A destacar també les magnífiques intervencions del cor, que per si sol forma un únic i importantíssim personatge, i les àries magnífiques de la soprano, l’aragonesa Bibiana Fernández, que a més de cantar molt bé resol un munt d’escenes còmiques i demostrant dalt de l’escenari un carisma del més alt nivell. Així doncs tot plegat va convertir el conjunt en una petita joia imprescindible

    20/05/2017

  • 12345

    Hebert

    Magnífics Camarena i Puértolas, així com el cor. Absolutament sobrera la presència de Bibiana Fernández, que serveix per a introduir elements “cutres” com “Vieja chocha”, “petarda” que suposadament han de fer riure. No és que el Liceu sigui un indret sagrat on no es pot permetre segons què, sinó que era gratuït, simple i amb cap lligam amb la resta del muntatge.

    23/05/2017

Deixa la teva valoració

Has d'estar registrat per poder deixar la teva opinió. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació: