La dona del 600 → Teatre Municipal Cooperativa Barberà Del Vallès
2/11/2019
El “confit” entre la comèdia i el drama

Aquesta setmana s’ha estrenat, al Teatre Goya, LA DONA DEL 600, la primera coproducció entre Bitó i Minoria Absoluta, escrita i dirigida per Pere Riera. Nosaltres vam anar ahir dia 1 de Novembre amb un teatre ple de gom a gom … quin goig !!!

LA DONA DEL 600 és la història d’una família al voltant d’un cotxe, el SEAT 600, un cotxe que per a moltes famílies va ser molt més que un mitjà de transport i va ser incorporat en el si familiar com un membre més. Un cotxe que va marcar tota una generació per ser un dels primers vehicles a l’abast de la classe treballadora a Espanya i que va canviar la manera de viatjar de l’època.

Una dada curiosa, el 1964 un Seat 600 valia 63.500 pessetes (uns 370 euros), i cal tenir en compte que el salari mínim era de 1.800 pessetes (10,82 euros) al mes.

LA DONA DEL 600 és una intel·ligent barreja entre comèdia i drama, molt ben construïda, on les veritables protagonistes són les emocions.

Estem a casa d’en Tomàs (excel·lent Jordi Banacolocha), ell parla per telèfon amb la seva filla Montse (Àngels Gonyalons) que diu trucar des de Burkina Faso, ella és metgessa de Metges sense Fronteres, i està emparellada amb un metge alemany. Passa molt temps allunyada de casa. Però en realitat ella parla des de la porta de la casa, ja que ha vingut uns dies de visita i vol fer-li una sorpresa. Tomàs és vidu, té més de setanta anys i viu sol. Havia treballat a la Pegaso i ha estat capaç de construir el cotxe que està al mig de la sala, un Seat 600.

El “confit”, com ells n’hi deien; el nom amb què la Carme (Mercè Sampietro), la dona d’en Tomàs, va batejar el 600 el dia que, fa un munt d’anys, ell el va dur a casa, per convertir aquell cotxe petit i bonic en un membre més de la família.

La Pilar (Rosa Vila) es funcionaria, germana de la Montse i amb un caràcter totalment oposat al d’ella. S’ha allunyat del pare, a qui no visita i s’ha separat del seu marit (Pep Planas) després de vint anys de matrimoni i sense cap motiu aparent.

Quan les dues germanes descobreixen el cotxe al mig de la sala esclatarà el conflicte i la disparitat d’opinions, que s’ha de fer amb el cotxe ??

Amb LA DONA DEL 600, Pere Riera ens transporta, a través del cotxe que presideix l’escenari, a la vida de la família i ens parla de les seves relacions, dels seus secrets, dels conflictes familiars i sentimentals, del dolor per la pèrdua de la mare i de com aquesta pèrdua afecta a cadascú dels membres de la família. Una proposta amb un equilibri exquisit entre el plor i el riure, entre la tristesa i l’alegria compartida.

Unes interpretacions magnífiques i justes de tots els actors protagonistes, i una acurada posada en escena amb el punt just d’humor que aconsegueix endolcir els moments més tristos de la història. Els flaix backs resulten totalment entenedors ajudats pels jocs de llums de Sylvia Kuchinow, els efectes sonors de Jordi Bonet, el moviment dels elements escenogràfics, inclòs el cotxe, i els vídeos de Francesc Isern. L’escenografia és de Sebastià Brosa i el vestuari de Raquel Bonillo.

Un text ple de matisos i amb converses molt punyents entre les germanes, pare i filles, mare i filles, matrimonis,  …. diàlegs vius i molt propers.

Vam gaudir molt d’aquesta proposta i hem de dir que la trobem absolutament recomanable.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Tot el que necessites per anar al teatre

La dona del 600

A partir de 14,40€
Comprar Entrades
La dona del 600

Mercè Sampietro i Àngels Gonyalons protagonitzen La dona del 600, un espectacle escrit i dirigit per Pere Riera. 

Sinopsi

En Tomàs és vidu, té més de setanta anys, i el metge l’obliga a estar-se del cafè, la llet, la sal idels greixos. Viu sol, i passa les hores com aquell que compta estels a mitjanit. Un bon dia, laseva filla Montse li du un regalinesperat: la maqueta d’un Seat 600. Ella, que és metgessasense fronteres i es passa més temps lluny que no pas a prop, ha pensat que el regalmantindria en Tomàs entretingut; més encara, reconstruint una còpia a escala del vehicle quevan tenir a casa durant tants i tants anys. El “confit”, com ells n’hi deien; el nom amb què laCarme, la dona d’en Tomàs, va batejar el 600 el dia que, fa un munt d’anys, ell el va dur a casa,per convertir aquell cotxe petit i bonic en un membre més de la família.

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Taradete
    Taradete
    12345

    La Dona del 600 nos muestra como depositamos amor y sentimientos a ciertos objetos y como la presencia o recuperación de estos nos trae buenos recuerdos. Los placenteros recuerdos de la nostalgia. Tomas decide construir el 600 contra viento y marea porque quiere recuperar de alguna manera ese recuerdo de su esposa fallecida, esas sensaciones que tenía con ella a través del coche y esto la obra lo plasma bien.
    Crítica completa en el blog El Rincón del Taradete

    30/11/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Una comèdia per a tots els públics, rodona i emocionant. Una comèdia que et fa passejar, a cavall d’un inesperat SEAT 600, per la història d’una família, que pot ser la de qualsevol de nosaltres, entre rialles i llàgrimes amb la sensibilitat del mestre Pere Riera i amb unes interpretacions magnífiques de tots els actors protagonistes. En definitiva, una obra molt recomanable sobretot per qui vulgui passar una molt bona estona. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/11/15/la-dona-del-600/

    16/11/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Una buena tarde disfrutando de una comedia dramática interpretada maravillosamente por todos los actores y con el Seat 600 como gran protagonista!

    Tomàs es viudo, hace 3 años que su mujer murió de cancer y vive solo ya que sus hijas hace mucho tiempo que se independizaron.
    Para recordar a su difunta esposa decide reconstruir en su comedor el 600 de la familia. Ese coche con el que la matriarca se sentía libre!
    Claro… las hijas al encontrarse el coche en medio del comedor se empezarán a preocupar por su padre…

    Una obra que habla sobre temas peofundos como la soledad, la amargura, el abandono de la familia y sobretodo el amor.
    El elenco femenino está maravilloso y también sobresale Jordi Banacolocha que se me ha hecho muy tierno y entrañable su personaje.
    Un texto fresco y muy disfrutable. Quizás recortaría un poco su duración y tendría en cuenta el sonido cuando los actores están dentro del coche ya que apenas se escucha…

    03/11/2019
  • Elsa Cano
    12345

    Tendresa i comèdia en sintonia

    “La dona del 600” em va cridar l’atenció des del principi. Tenia molta curiositat de saber de què anava aquesta obra amb un cartell a l’estil “Miss little sunshine”. Vaig decidir no llegir la sinopsi i anar a veure-la que per intuïció ja sabia que seria molt tendre.
    El teló s’obra i apareix un menjador amb un Seat 600 al mig. L’avi Tomàs (Jordi Banacolocha) l’està netejant amb tanta cura que sembla porcellana xinesa. Li truca la seva filla Montse (Àngels Gonyalons) dient que està a Burkina Faso quan en realitat està entrant per la porta de casa per fer-li una sorpresa.
    I s’enceta el conflicte: perquè hi ha un cotxe al menjador, ho sap la meva germana?, és el cotxe de la mama, tots la trobem a faltar però muntar un cotxe papa, si la Pilar ho veu…
    L’autor i director Pere Riera utilitza el mític cotxe Seat 600 com a nucli per fer orbitar els 5 personatges al voltant d’aquest. Tots ells tenen conflictes, temes sense resoldre, tristeses enquistades molt a dins, i sobretot el dolor de perdre una mare i el dolor de perdre una esposa. Cada personatge ho viu diferent i per això és tan fàcil empatitzar amb qualsevol d’ells. De fet, els actors estan magnífics i es percep un treball en la seva direcció molt ben planificat i encertat (l’escenari i l’attrezzo quasi cinematogràfic ajuda molt).
    Tanmateix, en alguns moments vaig trobar l’obra un xic extensa. Com també una insistència per part del guió de descriure els personatges de manera tan exhaustiva que a vegades se t’acabaven fent llargues certes escenes. Sobretot amb les germanes i el marit d’una d’elles: sí, ja sabem que la Pilar no està bé, sí ja sabem que no sap què fer la Montse, sí, ja sabem que en Manel no entén res,… Això sí, els flashbacks, sempre tan polèmics, estan molt ben triats i s’entenen molt fàcilment.
    En definitiva, una obra ben construïda que passa de la comèdia al drama de manera subtil i orgànica, et trobes somrient i amb els ulls plorosos al mateix temps. Opino que pels més joves potser és una mica complicat poder connectar amb els personatges, ja que els seus dilemes els hi poden quedar una mica lluny… No obstant això, segur que hi poden veure reflectits els seus pares i els seus avis en els personatges.
    Perquè, com diu la Montse, ens fem grans, tenim més experiències, però al cap i a la fi, continuem sense saber quines són les bones decisions.

    LA FRASE CLAU: “Quan tornem a casa els pares ens comportem com si mai no haguéssim marxat”

    03/11/2019
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Ahir vaig estar al Goya gaudint d’aquesta comèdia escrita i dirigida per Pere Riera. Que el 600 és un cotxe que ha marcat història i fins i tot que formava part de les nostres famílies, crec que en totes n´hi ha hagut un, és una realitat i aquest cotxe és el fil conductor que Riera ha utilitzat per endinsar-nos en el si d’una família formada per un pare que fa poc ha enviudat, una filla que per la seva condició de metgessa a Metges sense Fronteres sempre està molt lluny de casa, l’altra filla casada i el seu marit, encara que el seu matrimoni està a punt de fer aigües, i la mare. Conforme va avançant es van obrint capes que ens parlen de la vellesa, la relació pares / fills, les diferents formes d’encaixar el dol i les conseqüències que comporta la mala relació que hi ha entre les dues germanes. I ho fa amb tendresa, amb una gran dosi d’humor i amb uns durs diàlegs qe mantenen les dues germanes. El text està molt bé teixit i et manté expectant les gairebé dues hores que dura l’obra. Una escenografia adient que com no podia ser d’una altra manera, presidida per un 600. Pel que fa a la interpretació, un repartiment de luxe i en la qual els cinc sense excepció, estan extraordinaris. Per posar un però, i com ja m’ha passat altres vegades al Goya falla la sonoritat i encara que estava a la fila 3, sobretot quan són dins el cotxe, em vaig perdre part del que deien. Són les primeres funcions i crec que estan a temps de solucionar-ho. M’ha agradat molt i pels aplaudiments crec que va ser generalitzat i auguro serà un èxit.

    27/10/2019
Articles relacionats
10 propostes de teatre optimista per a moments difícils

10 propostes de teatre optimista per a moments difícils

30 Octubre 2019

En moments difícils, molta gent busca refugiar-se en les propostes teatrals més alegres, optimistes i lluminoses que aportin una mica d’esperança i bones vibracions al mal rotllo que ens envolta. […]

‘La dona del 600’, una comèdia de Pere Riera arriba al Teatre Goya

‘La dona del 600’, una comèdia de Pere Riera arriba al Teatre Goya

17 Octubre 2019

L’obra La dona del 600, una comèdia amb un toc de nostàlgia escrita i dirigida per Pere Riera, arriba al Teatre Goya a partir del pròxim 25 d’octubre amb un […]

Uneix-te a TB
Ja som més de 80.000 usuaris. T'hi apuntes?

Ja hem regalat més de 2.500 entrades

Uneix-te gratis a Teatre Barcelona i gaudeix de:

Avantatges

Sortejos i promocions

Calendari TB

Tota la cartellera a un cop d'ull

Newsletter

Setmanal amb tota l'activitat teatral

Usuari TB

Valora espectacles, llista'ls i segueix amics

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.