La dansa de la venjança → Teatre Auditori de Granollers
18/02/2019
Una realitat que colpeja

La dansa de la venjança és una d’aquelles obres de teatre que, des del plantejament inicial, tracta d’incomodar al públic mostrant els aspectes més foscos, durs i tristos de la societat. En el cas de l’obra satisfactòriament dirigida per Pere Riera, en base a un text del ja consolidat Jordi Casanovas, el públic assisteix a una emulació d’aquells problemes que es desprenen d’una relació tòxica, d’un divorci basat en la incomprensió i les represes.

La immersió del públic és afavorida per la contemporaneïtat del text, que provoca que l’espectador pugui veure rutines, comentaris o actituds que no són fictícies, que pot haver presenciat fàcilment a la seva vida. A més, la disposició de l’escenari (central, rodejat de públic per ambdues bandes) també provoca en l’espectador una sensació de participació en forma de testimoni. El públic com a testimoni d’allò tòxic, d’allò dolorós, a la ficció i a una realitat a la qual fàcilment transporta el text.

La posada en escena, estàtica (potser massa), presenta el sobri interior d’una habitació d’una casa a la qual es troben la parella divorciada que interpreten la Laia Marull i el Pablo Derqui. Amb aquests ingredients, la representació es mostra autosuficient per transformar una trobada inicialment tensa (degut al divorci) en una escena dolorosa, tràgica, que mostra els límits de l’amor dolorós, que fereix la parella i tots aquells que l’envolten (el seu fill, els amics que tracten d’avisar d’allò anormal dins una relació…).

L’actuació de l’elenc es destacable, ja que desprèn una passió, un dolor i una energia sobrecollidora que fa que el públic empatitzi amb el desenvolupament dels esdeveniments i amb el desenllaç dels mateixos. A la vegada, la direcció és eficaç, ja que recursos escenogràfics, objectes, etc. s’integren de manera encertada per augmentar el component dramàtic de l’obra fins arribar al clímax. Tot i això, l’evolució de l’acció és una mica lenta, dilatada. És cert que passar d’una trobada irrellevant a una discussió tan apassionada com la que acaba representant l’obra no es pot donar en un tres i no res; però en aquest cas hi ha moments en els que l’evolució dramàtica es fa una mica lenta.

La dansa de la venjança és una tragèdia que esgarrifa el públic per la quotidianitat de les seves escenes, dels seus diàlegs, dels retrets i comentaris que s’escolten a diari a la societat en la que viu. El públic, per tant, assisteix a una representació en la que es criden i denuncien unes actituds i realitats que li resulten doloroses i molt incòmodes degut a la seva veracitat. El públic presencia la realitat de l’amor tòxic, de la venjança sentimental: es tracta d’una obra amb mínimes errades però amb uns encerts molt clars i destacables.

Tot el que necessites per anar al teatre

La dansa de la venjança

A partir de 12,00€

Comprar Entrades
La dansa de la venjança

Pablo Derqui i Maria Ribera protagonitzen La dansa de la venjança, un text de Jordi Casanovas dirigit per Pere Riera, sobre la separació aparentment serena d’una parella.

Sinopsi

Una parella se separa després d’anys de matrimoni. El divorci els obliga a resoldre com s’han de repartir les hores d’un fill menor d’edat. Han fet un pacte. Han arribat amb serenor fins aquest pacte. Però avui, a la casa on havien fundat la seva història en comú i tot just quan ja s’anaven a acomiadar sense deixar més víctimes pel camí, el pacte es trenca i alguna cosa esclata.

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • s
    s
    12345

    buenisimos actores,vibrante obra,bravo pablo y laia¡¡¡¡¡¡

    19/03/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Ens narra una discussió matrimonial durant la qual l’ex parella es va endinsant respectivament en les parts més fosques i rancunioses de la relació, i amb el fill com a camp de batalla. Un text intens que no dona descans i que busca la identificació de l’espectador amb la parella per tal que puguem valorar les conseqüències últimes del que podria significar estavellar-se. El duel dialèctic planteja clarament com podem girar cap a un comportament animal quan deixem de ser civilitzats. És intens i et va sorprenent o et deixa al·lucinat pel que va passant. Té un punt de thriller, perquè tota l’estona et preguntes qui està fent què. Un exercici d’equilibrisme per a mantenir la tensió entre allò que els persontages diuen i allò que decideixen no dir. No us la perdeu!!! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/02/16/la-dansa-de-la-venjanca/

    17/02/2019
  • elvira franch
    12345

    «La dansa de la venjança» de Jordi Casanovas, dirigida per Pere Riera i interpretada magníficament per Laia Marull i Pablo Derqui. Bones interpretacions de tots dos, per mi millor ell que ella, però tot és qüestió de gustos. He de ser sincera que Pablo Derqui és un dels actors que més m’agrada actualment.
    Clàudia i Roger són una parella que fa uns anys es van separar. Ell és un home instruït i amb una activitat professional molt ben reconeguda. Ella una dona que tot i que encara està enamorada d’en Roger, ha acceptat la separació amb resignació i serenor. Però potser no ho han aclarit tot, o potser la separació no va ser tan serena i racional, ni portada en tant aplom com sembla, i potser de tot plegat hi ha una víctima o en són víctimes tots. Tenen un fill que en principi han pactat la custòdia. En parlar d’aquest fill comença el ball dels retrets, els mals entesos i en conseqüència d’una venjança de l’un i l’altre.
    Un joc dialèctic que amb força van teixint els esdeveniments; uns girs de situacions que fa dubtar qui dels dos de la parella és el mal tractador o qui és la víctima; o potser cada un van jugant i ballant aquesta dansa de culpabilitat i victimisme. Un joc com una tragèdia grega posada als nostres dies i que per desgràcia la trobem freqüent al dia a dia.
    Una obra que no deixa respirar al públic ni un moment i que a més l’atenció va creixent a mesura que es va desenvolupant la història.
    Sabia que el final era sorprenent, i tota l’obra vaig anar especulant i imaginant-me el desenllaç, i tot i això em va sorprendre i em va deixar amb la boca oberta com a la majoria d’espectadors.
    Jordi Casanovas és un gran dramaturg dels nostres dies que sap plantejar situacions actuals amb gran mestria. En aquesta ocasió ha triat un tema que dóna per parlar-ne molt. Així ho vam fer nosaltres, i de veritat que el punt de vista de cada un era ben diferent.
    Genials interpretacions i molt bona posada en escena.
    No us la perdeu, segur que us farà pensar i plantejar-vos moltes coses.

    16/02/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Muy fuerte!
    Celebrar San Valentín viendo esta obra sobre una pareja que se está separando y que juegan a hacerse daño mutuamente hasta límites insospechados.
    Mi novio y yo definitivamente somos lo menos románticos del mundo jajajaja

    Pablo Derqui y Laia Marull están espléndidos en esta lucha sin tregua en el que el espectador sólo puede mirar con la boca abierta como se va desarrollando la historia, como se van intercambiando los roles de agresor y víctima hasta conseguir dejarnos a todos sin saber qué pensar.
    Hasta llegar al final. Y qué final señores!!
    De los que deja la platea en un silencio sepulcral en el que nadie se atreve ni a toser jajajaja

    Una escenografía original. Un piso en el que la naturaleza empieza a inundar los rincones y una iluminación triste y otoñal que va variando de color según la situación lo requiere según la intensidad del momento.
    No será la mejor obra de la temporada pero el texto de Jordi Casanovas y las interpretaciones no se me van a olvidar en mucho tiempo. Bravo!

    14/02/2019
  • Josep Ballester
    Josep Ballester
    12345

    Marull i Derqui estan immensos. Ens han deixat clavats a la cadira i gairebé sense respiració. Sobretot, que no us desvetlli ningú res de com es resol. Impactant.

    14/02/2019
Articles relacionats
La Villarroel estrena 'La dansa de la venjança' de Jordi Casanovas

La Villarroel estrena 'La dansa de la venjança' de Jordi Casanovas

7 Febrer 2019

La Villarroel estrena La dansa de la venjança, una producció pròpia amb text de Jordi Casanovas i direcció de Pere Riera. En aquest text, Casanovas s’endinsa en el revers més tenebrós dels conflictes de parella, un tour […]

Els 6 espectacles imprescindibles de La Villarroel

Els 6 espectacles imprescindibles de La Villarroel

10 Setembre 2018

Focus ha presentat la nova temporada 2018-19. Es tracta d’un conjunt de propostes de gran qualitat, noms importants, humor, drama i musicals de molt diferents formats. En total, 49 espectacles […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.