Tot el que necessites per anar al teatre

La dansa de la venjança: La violència que habita les paraules

La dansa de la venjança
16/02/2019

Què succeeix quan una violència psicològica difícil de reconèixer a primera vista s’estableix en una relació de parella? Sota aquesta premissa Jordi Casanovas posa sobre l’escenari l’abús verbal latent en les relacions humanes, una violència aparentment invisible però tan destructiva com qualsevol altra.

Assistim a la dissecció d’una parella en les albors de la seva relació, interpretats per Pablo Derqui i Laia Marull. A mesura que avança l’obra anem descobrint la seva història mentre lluiten pel seu bé més preuat, el seu fill. Ell és un egòlatra carismàtic que gràcies al domini de les paraules és capaç de camuflar la seva ràbia i violència en un discurs aparentment racional i compassiu. Ella, o més aviat el que queda d’ella, és el resultat de la subtil i sistemàtica violència a la qual ha estat sotmesa durant anys. A través d’uns diàlegs carregats de fúria disfressada entenem aquesta relació de poder.

L’obra en general té una progressió ascendent i un final propi d’una tragèdia grega, com no podia ser d’una altra manera. El final es compon de tres forts cops d’efecte (crisi, clímax i resolució) que succeeixen a un ritme vertiginós i desmantellen tota la història. A més, el director Pere Riera fa servir efectes sonors per a tintar l’obra amb un cert aire de thriller psicològic i remarcar els cops d’efecte. Molts diran que el final és excessivament efectista, però, sincerament és un final que funciona. L’autor demostra el seu domini de l’escriptura dramàtica i aconsegueix mantenir a l’espectador clavat en la seva butaca durant tot el desenllaç.

← Tornar a La dansa de la venjança