80 minuts de viatge per les entranyes d’una parella

Posar en escena una història en temps real on l’acció es centra, en quasi tot l’espectacle, en la paraula, és tot un repte. La clau que això funcioni a la perfecció, i que atrapi a l’espectador allunyant-lo de mirar el rellotge o de moure’s de la seva cadira, és la gran qualitat del text, dels seus actors i de la seva direcció.

Ens trobem segurament amb un dels grans texts de Jordi Casanovas. Un diàleg, de 80 minuts, que desgrana, a poc a poc, les misèries que amaga una parella recentment separada. Pere Riera proposa un ritme controladíssim, accions i emocions contingudes que inquieten a l’espectador fins arribar a un gran esclat final.

Laia Marull i Pablo Derqui són capaços de crear, amb la seva tècnica i virtuosisme, un ambient íntim, que ens incomoda i ens fa pensar que som uns autèntics intrusos en la vida dels altres.

Marull té aquesta sorprenent capacitat de mostrar la debilitat de forma llargament sostinguda, i generar girs d’enorme fortalesa. La versatilitat de Derqui aconsegueix crear un personatge ambigu del tot creïble, que van de la simpatia i la formalitat fins a la més profunda i inquietant obscuritat.

I per últim, diré que aquest espectacle m’ha fet recordar diversos treballs cinemtogràfic de Ingmar Bergman, on aprofundeix en les misèries del matrimoni i de les relacions humanes, i també de Michael Haneke, pel seu realisme cru, que expressa a la perfecció la violència física i emocional que són capaces d’exercir les persones en els seus contextos més íntims.