Tot el que necessites per anar al teatre

La Cubana: Gente bien, el musical: Autohomenatge encobert

La Cubana: Gente bien, el musical
14/10/2016

S’havia parlat de que La Cubana tornava amb un musical o de que per fi recorria a Rusiñol -un autèntic emblema a Sitges, la localitat originària del grup-, però el que ningú havia dit és que en el nou espectacle també hi ha un homenatge encobert a la seva trajectòria i al teatre en general. La Cubana ja havia parlat en anteriors muntatges de la revista (Cómeme el coco, negro), del cinema (Cegada de amor), de l’òpera (Una nit d’òpera) i de la televisió (Mamá quiero ser famoso), i si ara tocava el teatre què millor que disseccionar-se a si mateixos i bussejar en les pròpies misèries. Per tant, si aneu  amb els ulls ben oberts gaudireu de moltes sorpreses que passen en un segon terme, tot i que també podreu assistir a una mena de conferència o xerrada de veterans en la que es parla sense embuts i amb bon humor del passat i del present de la companyia que dirigeix Jordi Milán.

Gente bien funciona des del primer minut. Funciona com a comèdia, com a gran musical i com espectacle cubanero al cent per cent. S’utilitzen els recursos de sempre, però amb plena consciència i amb un motiu molt clar. El text de Rusiñol és una excusa, però serveix per treure temes pels que sempre han tingut predilecció: les aparences, la doble moral i el teatre que tots fem en la vida quotidiana. Si a això hi sumem els equívocs lingüístics, la trama vodevilesca, l’encertada paròdia de la burgesia catalana i les divertides cançons de Joan Vives -a mig camí entre la revista i la sarsuela- estarem davant d’un còctel realment engrescador. Potser hi he trobat a faltar alguna performance més en el patí de butaques i m’he quedat amb ganes de més… tot i ser un espectacle llarg.

 

← Tornar a La Cubana: Gente bien, el musical