Amb un repartiment entregat i una història farcida d’humor negre, el nou espectacle dirigit per Iván Morales, que ja ens havia sorprès amb propostes tan interessants com Wasted o Cleòpatra, torna a endinsar-nos en un univers tan lúdic com malaltís. En aquest cas, es tracta d’una obra escrita pel reeixit dramaturg angloirlandès Martin McDonagh que combina una sèrie d’elements macabres i un rerefons dramàtic amb acudits truculents i un simpàtic patetisme. Morales decideix aprofitar el gran talent dels seus intèrprets en favor de l’entreteniment, aconseguint tot un recital de magnífiques pallassades de la parella Oriol Pla i Pol López. El lluïment dels dos actors, en aquest sentit, és notable, gràcies, en gran part, a la seva compenetració humorística. Malauradament, com més surt el clown que tan bé encarnen, més es dilueix el context en el qual està construït el teixit narratiu que, en teoria, hauria d’aconseguir transmetre també la profunda tristesa del protagonista. Entre riures, es perd el punt agredolç i la melancolia, sobretot, arribats a un cert punt on les piruetes còmiques estan, gairebé, fora de control. En definitiva, el seu histrionisme ofereix la diversió que es proposa, acompanyat d’una tètrica ambientació també molt atractiva, malgrat que es deixi pel camí matisos, drama i tot el refinament propi de l’humor anglès.
Enllaç copiat!