La dificultat de trobar el to

La calavera de Connemara

La calavera de Connemara
11/10/2017

El públic català va conèixer a Martin McDonagh el 1998, quan Mario Gas va dirigir La reina de la bellesa de Leenane amb aquell magnífic duet que van formar Vicky Peña i Montserrat Carulla. Cinc anys més tard va arribar El tinent d’Inishmore al TNC, i l’èxit popular del dramaturg irlandès va quedar del tot confirmat. El que quedava clar amb aquestes obres, sobretot amb la segona, és que l’excés i fins i tot un punt de grand guignol impregnaven l’essència del repertori de McDonagh. Però també quedava clar que el to de l’autor, a mig camí entre l’humor negre i la violència explícita, no sempre era fàcil de traslladar a un escenari… De fet, ell mateix va decidir provar sort en el cinema a partir del 2005, i la veritat és que els resultats en aquest camp li han estat sempre prou satisfactoris.

La calavera de Connemara, una obra que data de 1997, torna a demostrar que trobar el to just resulta molt complicat. No negarem que Pol López i Oriol Pla són dos grans actors, i que en aquesta peça ens descobreixen una vena còmica estripada i plena de riscos, però també hem d’admetre que el to és més proper al clown que a l’humor negre irlandès… de difícil classificació i execució. A més, alguns actors -com és el cas de López o Marta Millà– són massa joves pels personatges que interpreten, i això també acaba restant part de credibilitat. Una credibilitat, per cert, que queda totalment emmascarada a mesura que l’obra avança i els disbarats o els cranis surten disparats en totes direccions.

← Tornar a La calavera de Connemara

Enllaç copiat!