No calen les paraules

Vaig descobrir la companyia Kulunka Teatro el 2015 amb André y Dorine, el seu primer muntatge com a companyia.
Aquesta obra va néixer el 2007, a partir d’una notícia que la companyia va llegir en un diari, sobre una parella de vuitanta-quatre anys (el filòsof francès André Gorz i la seva dona Dorine) que havien decidit posar fi a la seva vida i morir junts.

André y Dorine és una història que ens parla d’amor, de la lluita contra el pas del temps i sobre la fragilitat dels records. És la història d’una parella quan arriba a la vellesa i de la seva relació davant d’una malaltia.
Un viatge ple d’emocions.

El 2025 vaig veure Forever, un espectacle que parla de la vida i del pas del temps.
L’amor, la família, l’educació, la sexualitat, l’assetjament escolar, la violència, la sobreprotecció i la discapacitat són alguns temes que es tracten en aquest muntatge.
Forever és una història on trobem humor, ironia, tendresa i dolor.

Enguany dins el Festival Grec, he pogut veure Solitudes, el segon treball de la trilogia de la companyia Kulunka Teatro.
Solitudes parla de la solitud, de la incomunicació generacional, de la incomprensió, de la pèrdua, del valor de les petites coses, dels desitjos i de la dignitat.

Tres espectacles independents que compateixen una mateixa mirada artística. Teatre sense fronteres. Teatre de màscares, sense text. Poesia visual. Dramatúrgia coreogràfica.
Tres espectacles on cada peça ofereix una experiència plena d’emocions. Riure, tendresa, tristor.
No necessiten la paraula per entendre què ens volen explicar.
Els detalls i les situacions són molt importants.
La música és un altre element imprescindible per mostrar els sentiments.

Tres espectacles que podeu veure aquest Grec i que no us podeu perdre.

Si em pregunteu, quina de les tres obres és la més recomanable?, us diria que totes tres ho són, però si només podeu anar a una, jo us recomanaria André y Dorine.