És probable que el públic al qual no li agrada el teatre de Joel Joan (o el mateix Joel Joan, de fet) sigui un públic que l’actor i director, a aquestes alçades de la seva trajectòria, ja no aconseguirà convèncer mai artísticament. Serà un públic, però, que, per prejudicis o antipaties, es perdrà el plaer de riure amb les propostes d’una de les figures locals que millor executa els mecanismes narratius de la comèdia contemporània i que amb més habilitat ha assumit la tradició humorística nord-americana. Com a la majoria de les obres escrites per Joel Joan (amb Jordi Sánchez o, en aquest, Hèctor Claramunt), Escape Room és una peça que utilitza els recursos formals de la sitcom televisiva per, a través dels seus embolics i personatges, parlar-nos de crisis personals, de les amistats i del món de la parella. Amb una història amb molta menys profunditat que Kràmpack o Excuses, aquesta obra, en canvi, mostra una gran valentia a l’hora de fer bromes amb temes actuals tan delicats com l’independentisme, el llenguatge inclusiu o símbols ideològics com els llacets grocs o les banderes. Més enllà de ser, efectivament, molt divertida, resulta molt intel·ligent per part de Joel Joan, una vegada més, utilitzar la seva imatge pública com a part d’una sàtira desenfadada que, finalment, ens autoparòdia a tots. La novetat, en aquest cas, és la barreja amb gèneres com el thriller o el terror que aboquen l’entretinguda estructura a un final trampós que, potser, es podia haver resolt d’una manera menys forçada. En qualsevol cas, resulta fresc i gratificant poder riure amb lleugeresa de tot un seguit de coses que porten un temps formant part de la nostra vida diària malgrat que ningú, per qüestions de crispació política, s’ha atrevit, fins ara, a posar de forma tan simpàtica a sobre d’un escenari.
Enllaç copiat!