Jerusalem

Una opinió de Xavi Pijoan
Xavi Pijoan
Jerusalem → Teatre-Auditori Sant Cugat
6/07/2019
Podridura

Hi ha muntatges dels que se n’ha dit tot abans de l’estrena, que, conscientment o no, prefiguren fins i tot la opinió que després serà expressada pel públic: és el cas de Jerusalem, del qual hem llegit, abans de veure’l, que seria una interpretació molt important de Pere Arquillué, una història amb un impacte equiparable al d’Incendis… Sigui quin sigui el resultat, aquestes còniques anunciades juguen a la contra perquè, en qualsevol cas, afebleixen el factor sorpresa. Efectivament, Arquillué és un Gall extraordinari, vigorós, ambigu… però ja ho sabíem, ja l’havíem vist.

El Jerusalem de Manrique, però, és teatre que impregna, que no rellisca perquè s’arrapa a la pell a força de posada en escena fonda, valenta perquè no tem les pauses ni els silencis que s’allarguen i posen l’espectador contra les cordes, imaginativa perquè és capaç de fer visible el mite, el tel·lúric, allò que hi és des de sempre, i acurada perquè controla el ritme narratiu (potser la major virtut del director). No perfora, en canvi, impregna però no perfora, s’aboca a la podridura, però no s’emmerda. Ens hi trobem bé amb la colla lumpen que envolta el prtagonista, riem amb ells, munten festes interminables, es droguen, beuen molt… però no se’ns transmet l’autèntia dimensió del desastre i de la misèria a què la seva condició social els ha empès.

Marc Rodríguez sempre està bé o molt bé, però com a la resta del repartiment jove, li falta brutícia, d’aquella que no se’n va, de la que es deixa veure en la mirada, en la veu i en la manera de caminar.

Brillant l’escenografia, amb aquella caravana que sembla ser allà des d’abans que Stonehenge, i el vestuari afinadíssim que suma sempre.

Jerusalem farà temporada al Romea, i us animo a anar-hi perquè parla de tots nosaltres sense embuts, i de la misèria moral amb què la ma de ferro del poder fa la seva amb absoluta llibertat.

Tot el que necessites per anar al teatre

Jerusalem

A partir de 30,00€

Comprar Entrades
Jerusalem

Jerusalem protagonitzat per Pere Arquillué i dirigit per Julio Manrique és un muntatge transgressor que va deixar fascinat el públic britànic, un text extremament original i singular que parteix de les essències de la vella Anglaterra per reflexionar sobre la fi de les utopies.

El muntatge s’inspira en Jerusalem, un himne compost per Sir Hubert Parry sobre uns versos de William Blake el 1916. Extremament popular al país, el tema ha estat proposat fins i tot com a himne nacional anglès.

És també el  retrat d’una Gran Bretanya que perd el contacte amb les arrels, l’estampa d’un món rural esclau dels seus propis mites que, en fer paleses les seves realitats més ombrívoles, fa miques les visions idealitzades de la vella Albió.

Una producció del Grec 2019 Festival de Barcelona, Centro Dramático Nacional i el Teatre Romea.

Sinopsi

Decadent, abandonat, patètic, però també valent i divertit… Així és l’antiheroi que protagonitza aquesta peça, tan aplaudida al West End com a Broadway. És el dia de Sant Jordi, patró d’Anglaterra, i en una localitat rural que aquell dia acull la fira del comtat, Johnny “el Gall” Byron surt del remolc on viu. Les autoritats el volen desnonar per poder construir al solar que ocupa i un pinxo li vol clavar una pallissa… És l’home més odiat del poble? Potser, però també és el més estimat: els amics volen que surti amb ells de festa i el seu fill el reclama perquè passin junts el dia visitant la fira… És una mena de Falstaff del nostre temps, un personatge modern però que al·ludeix constantment a una Anglaterra medieval idealitzada mentre beu, consumeix drogues o eludeix les autoritats que el persegueixen…

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Aníbal Ledo Faílde
    12345

    Després de llegir diverses entrevistes al director i al protagonista tenia les expectatives al màxim però aviat es van veure completament frustrades. No puc entendre què hi han trobat en aquesta obra suposadament rebel i “antisistema” més enllà d’un feréstec protagonista q és (perdoneu la caòtica enumeració) gitano, borratxo, agitador de masses eixelebrat, famfarró, okupa, camell, pare irresponsable, mestre de cerimònies fiesteres del caos i filòsof de carrer enrabiat i desarrelat però amb no gaires llums (excepte al final)… Fins aquí com a antiheroi no estaria malament però el problema és la inexistent evolució dramatúrgica, tota l’estona girant sobre una colla de joves seguidors amants de la borratxera i les ratlles de coca q tenen ben poca cosa a dir (hi ha un parell de moments íntims q arriben massa tard). L’Arquillué fa el q pot amb aquest difícil paper lluitant tb contra un ritme lent a matar i una direcció massa unidireccional i poc matisada…les tres hores se’m van fer eternes (més encara en les incomodíssimes cadires del Grec). Una veritable llàstima, com demostren els aplaudiments finals, justets i de compromís per l’esforç indubtable dels actors.

    04/07/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Excel·lent muntatge transgressoir, obra punyent, actuacions de 10 i un gegant dalt l’escenari. En resum, una obra enorme. Abassegadora. Salvatge. Divertida. Insurrecte. Rebel. Com un gegant. Com un exèrcit de gegants. Com una nit de festa memorable. I al mateix temps és una obra amb ànima, amb molta ànima. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/07/03/jerusalem/

    04/07/2019
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Ahir em vaig estrenar amb el Grec d’aquest any i ho vaig fer amb aquesta obra del dramaturg anglès Jez Butterworth i magníficament dirigida per Julio Manrique. Transgressora, políticament incorrecta, passada de voltes, molt divertida amb un humor àcid i salvatge i podria continuar amb més qualificatius. Ens situa al sud d’Anglaterra on enmig d’un bosc viu en una caravana atrotinada Johnny Byron, ‘el Gallo’ (Pere Arquillué) un personatge carismàtic carregat d’humanitat alhora que bohemi, insolent, borratxo i en algunes ocasions agressiu i encara que sembli difícil empatitzar amb un individu d’aquestes característiques,ho acabes fent. Són les festes d’un poble proper del qual els veïns el volen fer fora per construir una urbanització, i al seu terreny acudeixen els joves del poble perquè els subministri drogra, beguda i on organitzen unes festes esbojarrades on tot té cabuda. Un cant a la llibertat. La posada en escena i l’escenografia, immensa i com he llegit que després farà temporada em costa imaginar aquesta obra fora del Grec ja que perdrà la màgia de té aquest teatre que encaixa perfectament amb l’obra. Pel que fa a la interpretació, Manrique no podia escollir millor actor que Arquillué per posar-se en la pell d’aquest estrafolari personatge del que fa un treball magistral, tot i que els 12 actors i actrius que li fan costat no es queden enrere. L’únic però, són els seients del Grec que no estan fets per a una obra que dura tres hores i quart i menys com era el meu cas a la fila 8, els peus no et arriben a terra. Imprescindible i un altre èxit de la temporada, que avui dimecres encara podeu veure, jo no me la perdria.

    03/07/2019
Articles relacionats
Pere Arquillué, ‘outsider’ i semideu a ‘Jerusalem’

Pere Arquillué, ‘outsider’ i semideu a ‘Jerusalem’

20 Juny 2019

Per Belén Ginart No hi ha discussió possible: a més de grandíssimes qualitats per a la direcció i la interpretació, Julio Manrique té olfacte. Li surt bé, això de seguir […]

Especial Festival Grec 2019, descarrega't la revista de TB

Especial Festival Grec 2019, descarrega't la revista de TB

17 Juny 2019

Publiquem la quarta revista en paper de TeatreBarcelona! Aquest és el quart estiu que TeatreBarcelona editem una revista en format paper, dedicada a un dels esdeveniments culturals més importants de […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.