L’autor argentí Javier Daulte, qui ja va captivar al públic català amb propostes com 4D Òptic, Automàtics, La Felicitat o Com pot ser que t’estimi tant, torna amb la seva cinquena obra, aquesta vegada dirigida per David Teixidó.
Carnicera es situa en un escorxador on una treballadora solitària xerra amb una presència misteriosa que no acabem de saber si és part de la seva imaginació, un gat juganer o un perillós terrorista. En qualsevol cas, l’obra comença amb aires de comèdia absurda per anar endinsant-nos en un interessant thriller conspiranoic on altres personatges irrompen, literalment, en escena.
Es nota que l’obra ha estat escrita en pandèmia, ja que es situa en un context de paranoia que ens ressona, on la certesa no existeix. L’obra planteja un joc de creences constants on res és el que sembla. Porcia, com l’espectador, anirà canviant d’opinió i de bàndol influenciada pel seu entorn. La veritat absoluta i científica ha mort, ni tan sols podem assegurar ja si Dustin Hoffman és el millor actor del món. Benvinguts a l’era de la subjectivitat i la incertesa absoluta.
Presentar un tema tan candent amb un enfoc de comèdia-thriller ja és un encert. Acompanyar-ho d’aquestes interpretacions impecables i una atmosfera envolupant amb imatges potents és un regal. Acabar-ho amb un gir final tan inesperat és donar en el clau. No sé si Hoffman és tan bo però aquesta obra sens dubte ho és, veritat absoluta.