Ivo van Hove: Tan poca vida (A little life)
9/10/2019
Nosaltres mateixos som el company de viatge més complicat per a un mateix.

 El director belga Ivo Van Hover ens ha deixat atonits amb la peça teatral Tan poca vida, emmarcada dins del festival Grec 2019. Ha retornat a les nostres terres per parlar-nos de l’autodestrucció; ens obliga a reflexionar sobre la importància dels nostres actes quan interactuem amb altres persones. Una obra que parla de l’amor i de l’amistat, però sobretot de la seva absència.

Una obra inspirada en la novel·la de Hanaya Yanagihara, un bestseller addictiu i amarg. Que si no el coneixeu, no patiu, millor i tot, perquè l’impacte encara serà més gran. Mil pàgines transformades a quatre hores de teatre, que igual que el llibre passen volant. Tanmateix si coneixeu el llibre, és molt interessant com és plantejat al teatre, i en quines coses posa més incisió el director.

Una història que recorre tres dècades d’amistat entre quatre amics. Tot i això, no ens trobem amb una obra coral, sinó que Van Hover se centra amb el personatge Jude, l’advocat del grup. Un noi molt estimat pels seus amics, però que mai contesta a les preguntes del seu passat, té por que un cop el descobreixin no l’acceptin. Víctima d’abusos sexuals, prostitut per obligació; és petit, no entén res. La gent li lleva la vida, intenta créixer d’una manera digna, però el passat mai deixa de perseguir-lo.

Una posada en escena molt difícil d’executar, a l’estil Alemany, els actors passen molt temps dalt de l’escenari fent coses alienes a l’escena principal. Aquests petits detalls ajuden a completar i reforçar la solitud del protagonista. A vegades si els actors surten de l’escenari ens n’oblidem de la seva absència, en aquest cas ens recorda que estan allà, que el temps passa i segueixen innocents dels problemes d’en Jude.

Com a conseqüència crec que t’he fet pensar amb l’escenografia… Pots seguir pensant, però ja t’avanço que hi ha una pica de bany al mig de l’escenari. Un espai híbrid de localitzacions, on els actors cuinen a temps real, però també hi trobem una consulta mèdica, un estudi d’art, un altre d’arquitectura, i una sala d’estar amb bona música… Unes localitzacions que sense un bon joc de llums no funcionaria. Jan Versweyveld opta per posar el públic a dues bandes, i als dos costats restants posa dues pantalles on de manera continuada es projecten carrers de la ciutat de Nova York, una bona manera per situar a l’espectador. Però et deixo amb la intriga perquè descobreixis l’última peça de l’escenografia.

Ser que tens la necessitat de què parli de la seva durada, no estem acostumats a quatre hores de teatre, tot i que últimament sembla que la tendència és que augmenta. És una història que necessita el seu temps, hauríem de fer referència al ritme, en cap moment lent, necessita respirar al mateix ritme que el protagonista. Un rerefons que parla de la importància del temps, amb què decidir dedicar-lo. Jude és incapaç de dedicar-se temps per ser feliç, perquè creu que mai podrà arribar a ser-ho. Són quatre hores, cert, però l’única preocupació serà buscar el transport per tornar a casa.

A vegades em pregunto el treball que Ramsey Nasr va haver de realitzar per interpretar un personatge com el de Jude, una interpretació estratosfèrica, complementada amb una execució d’alt nivell per la resta del repartiment.  Sobretot per Hans Kesting que s’ha de posar a la pell d’un abusador, quelcom que no desitjaríem qualsevol de nosaltres.

Ja és costum que Ivo Van Hover sigui present a la cartellera del grec des de la seva estrena “tragèdies romanes” el 2013, els seus treballs sempre són un espai de reflexió. Aquest cop ens qüestiona la necessitat del sexe, un acte que el protagonista associa al dolor. Quan som petits ens ensenyen “a viure”, però no per tothom és igual aquest concepte.

Potser perquè parlaven en Neerlandès i quan no entens allò que escoltes sembla més interessant, però que vinguin espectacles de caràcter internacional ens permet descobrir nous mons del teatre. El llenguatge ens condiciona la manera de relacionar-nos, l’humor, la manera de fer d’un mateix, cada llenguatge té les seves estructures, la seva cultura. Tenim la sort que avui dia podem arribar a entendre i interpretar-les, però si veieu l’obra, no em negareu que tenen un tarannà diferent.

Dins del mal és difícil veure el mal. 

Tot el que necessites per anar al teatre

Ivo van Hove: Tan poca vida (A little life)

Ivo van Hove: Tan poca vida (A little life)

Ivo van Hove porta a l’escenari Tan poca vida (A little life), la premiada novel.la de Hanya Yanagihara.

Publicada el 2015 i considerada una de les millors novel·les de l’any per The New York Times, va ser finalista del Man Booker Prize i del National Book Award for Fiction. Partia de la història de quatre amics i la seva relació durant un període de prop de trenta anys. Es centra en el personatge d’un d’ells, un advocat novaiorquès amb una història duríssima que arrenca en la infantesa i que el condueix a l’autodestrucció.
Hi ha qui ha vist en la història de l’advocat i els amics que miren d’ajudar-lo una mena de dissecció de la masculinitat contemporània. Però Ivo van Hove, en canvi, hi ha trobat una història sobre el bé i el mal. El director de la prestigiosa companyia Internationaal Theater Amsterdam porta a l’escenari una d’aquelles novel·les que tenen la capacitat de canviar la vida dels lectors.

Actors i actrius s’enfronten a un repte interpretatiu terriblement exigent en una posada en escena asfixiant i inclement. Ivo van Hove, que controla amb una precisió extrema els estats d’ànim dels personatges, utilitza els recursos escènics per mostrar-nos una Nova York on l’èxit i la satisfacció s’imposen com una norma, mentre fa servir una formació de cordes en directe, BL!NDMAN, per marcar l’acció en escena.

Una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona i Ruhrfestspiele Recklinghausen.

Productors privats: Gert-Jan i Corinne van den Bergh, Hendrik Jan ten Have i Gabriëlla de Rooij, Joost i Marcelle Kuiper.

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Dins el Grec ahir al Lliure vaig estar veient aquesta obra basada en la novel·la de Hanya Yanagihara per la companyia International Theater Amsterdam i dirigida per Ivo van Hove de qui mai oblidaré les seves Tragèdies Romanes (2013) i De Stille Kracht (2016). La novel·la gira al voltant de la història de quatre amics al llarg de 30 anys però Van Hove va centrar la seva mirada en un d’ells, Jude sobre qui recau tota l’acció i el pes de l’obra. Jude un nen orfe viu en un centre d’acollida de menors i és precisament aquí on comença la seva turmentada vida. Amb només 7 anys comença a patir abusos i vexacions per part de la comunitat religiosa del centre i amb pocs anys més l’indueixen a la prostitució, la pràctica habitual d’autolesionar-se el condueix a l’autodestrucció fent que ja d’adult sigui incapaç d’estimar ni ser estimat. La primera part em va descol·locar en més d’una ocasió ja que els fets tornen al passat per tornar a l’actualitat i el fet d’haver d’estar pendent del traductor (que moltes vegades no pots acabar de llegir) ja que està parlada en neerlandes dificulta el seguiment, no així la segona part que se segueix perfectament. Quatre hores i quart d’una duresa extrema, que va in crescendo i que jo no recordo haver vist mai un horror i una cruesa tant física com verbal en un escenari. Una posada en escena mil·limetrada i els espectadors en dues graderies una enfront de l’altra amb l’escenari al centre per aconseguir l’efecte mirall. L’actor que interpreta el personatge de Jude, sobre qui recau tot el pes i del que desconec el seu nom fa un treball esgotador de forma sublim. Una obra que generarà opinions molt dispars (l’entreacte va haver moltes desercions) i que em va agradar moltíssim tot i que surts al carrer molt però molt tocat i trasbalsat.

    04/07/2019
Articles relacionats
Un descens al dolor, la solitud i la impotència absoluta

Un descens al dolor, la solitud i la impotència absoluta

20 Juny 2019

Per Juan Carlos Olivares Ivo van Hove és el director de la Internationaal Theater Amsterdam (ITA), companyia nascuda de la fusió de la Toneelgroep ⎯que ell mateix va fundar⎯ i […]

Especial Festival Grec 2019, descarrega't la revista de TB

Especial Festival Grec 2019, descarrega't la revista de TB

17 Juny 2019

Publiquem la quarta revista en paper de TeatreBarcelona! Aquest és el quart estiu que TeatreBarcelona editem una revista en format paper, dedicada a un dels esdeveniments culturals més importants de […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.