La influència de Woody Allen en la ficció contemporània, tant en cinema com en teatre, pot arribar a ser, pràcticament, omnipresent en l’obra de creadors i creadores d’una generació i personalitat determinades. A Interiors, la dramaturga i directora Concha Milla planteja un bonic homenatge als drames dels anys setanta i vuitanta del genial cineasta, sense renunciar, per descomptat, a la seva fina ironia però deixant poc espai per a un bon desenvolupament del conflicte o un veritable discurs propi. El resultat és una història senzilla, inofensiva, naturalista i amb un plantejament interessant sobre les relacions de parella que, malgrat tot, no acaba d’atrevir-se massa a profunditzar i cau en alguns tòpics. Per sort, el muntatge és elegant, agradable i molt honest respecte a les seves pretensions. A més, el grup d’actors proposen una construcció de personatges efectiva, a través de la química interna i la versemblança. Un jove seductor Alejandro Bordanove, una emocional Muguet Franc, la carismàtica Patricia Mendoza i un més racional José Pedro García són, bàsicament, els al·licients d’aquest plat que ens deixa amb certes ganes de més. Al cap i a la fi, les bones intencions i la modèstia del tribut són molt lloables però, més enllà del bon gust, l’autora no aconsegueix dotar al producte de la complexitat, la foscor, la transcendència o la perspicàcia neuròtica del dramatisme d’Allen. Malgrat això, el seu esperit és sempre present i, només per aquest motiu, ja té un valor i mèrit considerables.
Enllaç copiat!