Tot el que necessites per anar al teatre

Infàmia: La psicologia dels actors

Infàmia
31/01/2016

L’expectativa era alta després del gran èxit que va suposar Barcelona, l’anterior espectacle de Pere Riera. Lluny d’intentar repetir la fórmula, el dramaturg i director ha optat, en aquesta ocasió, per explicar una història narrativament menys clàssica i més petita, sobre un grup de quatre actors, dos veterans i dos emergents, i el seu ric univers emocional. Riera torna a comptar amb Emma Vilarasau que tira d’ofici, acompanyada, en aquest cas, d’un esplèndid Jordi Boixaderas que sap transcórrer la línia entre la comèdia i el drama amb naturalitat i quan sigui necessari. La història no és especialment original però funciona molt bé, gràcies, sobretot, a la bona mà del seu autor pels diàlegs, el conflicte intern dels personatges, el control del misteri i la complexitat psicològica d’algunes situacions. No obstant això, amb l’excusa que els protagonistes estan assajant Hamlet, l’obra es recolza massa en el text de Shakespeare i és una llàstima perquè no ho necessita i, a més, ens deixa amb ganes de sentir més frases i rèpliques escrites pel mateix Riera. En general, doncs, aquesta visió intimista del procés artístic, contemplant els actors com a éssers sensibles i especials, resulta molt interessant tot i que, en algun punt, es deixa portar, potser sense voler, cap al melodrama.

← Tornar a Infàmia