El millor d’aquest In memoriam és, sens dubte, el seu repartiment, integrat pels components masculins de la nova Kompanyia del Lliure (acompanyats de dos magnífics reforços), que es deixa la pell en escena i ens regala escenes emotives i emocionants quan cal, carregades d’humor quan toca.
En l’altre extrem, però, tenim una dramatúrgia efectista, que busca la llàgrima des de l’inici i que ofereix un relat de la Batalla de l’Ebre que no aporta cap novetat respecte aproximacions anteriors. D’altra banda, tot i que el títol promet una història de la Quinta del Biberó, acabem amb un relat de trinxera on ben aviat oblidem que els protagonistes tenen 17 anys. Una oportunitat perduda.
Més informació a Somnis de teatre