D’igual manera que els millors actors entenen que interpretar, en essència, no és més que un joc, alguns bons dramaturgs com Jordi Casanovas escriuen, aparentment, també des d’aquesta mateixa filosofia lúdica (i tan saludable). En aquest cas, l’autor i director de Sopar amb batalla o Un home amb ulleres de pasta presenta una proposta que torna a barrejar la comèdia negra i el thriller, en aquest cas, amb components inesperats de crítica sociopolítica. Molt propera a l’estil teatral de Jordi Galceran, l’obra planteja una interessant batalla dialèctica, macabra i divertida entre un home senzill i amb poques llums i una psicòloga que dirigeix unes misterioses proves molt ben remunerades. Com dèiem, els diàlegs, les endevinalles i els girs argumentals recorden molt a Paraules encadenades mentre que l’ambient de crueltat administrativa es reflexa, clarament, en el record d’El mètode Grönholm (ambdues de Galceran). No obstant això, més enllà d’aquestes possibles influències, el text funciona amb la precisió d’un rellotge, és intel·ligent, té un sentit de l’humor exquisit i una estructura sòlida i versemblant. A més, els seus protagonistes (Ramon Madaula i Anna Sahun) tenen una gran química escènica, transiten amb comoditat l’evolució de la trama i els diferents estats d’ànims dels seus personatges. Potser la conclusió final es fa una mica òbvia comparada amb la subtilesa de la resta del muntatge però, en qualsevol cas, sorprèn i conté un missatge contundent que és, segurament, el que, en realitat, es pretenia.
Enllaç copiat!