Tot el que necessites per anar al teatre

Homes foscos: Relació tèrbola, inquietant… i cantada

Homes foscos
1/04/2016

Quan es va estrenar Excítame ja vaig dir que la temàtica criminal i perversa era una mena de petit subgènere dins del teatre musical, especialment el de petit format. Ara arriba Homes foscos, que comparteix amb l’anterior el format, el número d’intèrprets, una trama truculenta i una relació homosexual. Però si en aquella es pecava d’una direcció excessivament conservadora i lineal, aquí s’ha intentat fer una obra més arriscada formalment i conceptualment. De fet, s’esperava molt de la proposta, ja que el duet David Pintó i Clara Peya havia demostrat el seu talent a Mares i filles i ara venia disposat a donar-ho tot amb la que serà la segona peça d’una trilogia amb només dos intèrprets. Si a l’espectacle anterior la parella va estar formada per Nina i Mariona Castillo, ara el torn era de dos actors joves però molt experimentats: Rubén Yuste i Marc Vilavella.

Partint del món literari de Patricia Highsmith, Pintó ha creat una obra on dos personatges amb secrets i passions inconfessables es relacionen davant dels nostres ulls, tot jugant a un joc pervers i perillós. Tot i que reconeixem la tèrbola relació dels dos homes, potser es troba a faltar una mica més d’informació dels personatges i, sobretot, unes transicions més clares en el canvi de rols. El final tampoc és el que més convenç, però podríem dir que tot plegat queda supeditat a la magnífica música de Clara Peya i a un treball actoral i físic de primer nivell. En aquest sentit, cal dir que els dos actors i cantants s’enfronten a una partitura que arriba molt bé al públic però que s’endevina enrevessada per als intèrprets. En definitiva, un repte del que finalment se n’han sortit airosos.

← Tornar a Homes foscos