Històries d’Istanbul → Teatre Lliure - Gràcia

16/07/2017

Retrat d’una societat opressora

Gràcies a l’èxit de l’encara recent i memorable muntatge d’Incendis, el teatre de la nostra ciutat ha començat a obrir-se, a poc a poc, als textos i les històries de països de l’Orient Mitjà que estan resultant, a més, propostes molt interessants. En el cas d’Històries d’Istanbul, l’obra fa un retrat dur però realista d’algunes situacions i personatges quotidians de la Turquia actual. L’autora, Yesim Özsoy, aconsegueix una poètica crua a través de la desesperança i explica (sense justificar) alguns dels comportaments i formes de pensar més menyspreables del seu país. Malauradament, en aquest trist relat poc espai queda per l’optimisme (això és part del seu valor com a denúncia social) però sí per alguna pinzellada d’humor subtil. Com en el seu moment Lorca per a nosaltres, Özsoy és una veu necessària per reflectir el nivell d’opressió que pateixen tantes persones a certes parts del món avui en dia. La narrativa no és perfecta, a vegades es reitera… però, malgrat això, com a testimoni té un valor immens. A més, la defensa interpretativa de la peça per part dels actors i actrius és esplèndida, així com la direcció de Joan Arqué Solà: neta, precisa i molt fluida.


Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 13,50€

Comprar Entrades

Històries d’Istanbul

Mercè Arànega i Jordi Martínez protagonistes d’aquesta obra de la dramaturga turca Yeşim Özsoy, un retrat de la ciutat d’Istanbul a ritme de música clàssica otomana.

El muntatge es basa en l’obra de Yesim Özsoy, actriu, directora i dramaturga turca que és fundadora i directora artística del Galata Perform d’Istanbul. Partint dels meddahlik, una forma d’art dramàtic turc que interpretava un únic actor i prenent com a estructura un ritme de la música clàssica otomana, el ritme aksak, el muntatge mostra un mosaic de personatges que ens parlen d’ells mateixos, del lloc on viuen i el que això comporta. Aquest lloc és Istanbul, una ciutat on es barregen i s’enfronten maneres diverses d’entendre la política, la religió, la tradició, l’amor, el patriotisme i en definitiva la vida. Avui més que mai és una ciutat on s’agrupen milions d’anhels en trànsit, molts dels quals, com els dels nostres personatges, són retinguts per raons diverses. Una ciutat decisiva per obrir o tancar les portes d’Europa tant per als qui n’entren com per als qui en surten. Istanbul esdevé així un territori en ebullició dins d’un estat en perpètua agitació. Una agitació i una sensibilitat que queda reflectida i es fa palesa a través del testimoni d’aquests dotze personatges. L’espai sonor va a càrrec del Grup de Música Nuu, dedicat a donar un aire personal i electrònic a tota la música de l’espectacle, tant la de caràcter tradicional com la de caràcter més contemporani.

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Al Lliure de Gràcia he estat veient aquesta obra de la dramaturga i directora artística del VeDST Theatre en GalataPerform d’Istanbul, Yeşim Özsoy. Anava amb moltes ganes perquè Istanbul és la ciutat europea bé i asiàtica que més he visitat, més m’he patejat i pocs racons em queden per veure. i he sortit totalment decebut. Unes històries amb un interès mínim, vaja que no m’han aportat res en absolut. La multiculturalitat de l’única ciutat del món aixecada entre dos continents amb la seva riquesa artística, la seva cruïlla de cultures, religions, música i idiomes dóna per a molt i aquí perquè t’assabentes que tracten de Turquia perquè podria ser perfectament el Marroc, Tunísia o Algèria. Per a mi, entre l’abús de tòpics, histrionismes que no vénen al cas i el poc que ajuda la baixa qualitat de les projeccions han fet que a mesura que avançava l’obra tot s’anés desdibuixant i anés en augment la sensació que el que m’estaven dient ja ho havien dit abans. Pel que fa a la interpretació i deixant al marge a Mercè Aránega solvent com sempre, la feina de la resta del repartiment m’ha resultat molt irregular i en algun cas amb l’aprovat justet. Una vetllada per oblidar, arribar a casa i posar un vídeo d’un capvespre a l’Bòsfor per relaxar-me.

    23/05/2018

Articles relacionats