Gràcies a l’èxit de l’encara recent i memorable muntatge d’Incendis, el teatre de la nostra ciutat ha començat a obrir-se, a poc a poc, als textos i les històries de països de l’Orient Mitjà que estan resultant, a més, propostes molt interessants. En el cas d’Històries d’Istanbul, l’obra fa un retrat dur però realista d’algunes situacions i personatges quotidians de la Turquia actual. L’autora, Yesim Özsoy, aconsegueix una poètica crua a través de la desesperança i explica (sense justificar) alguns dels comportaments i formes de pensar més menyspreables del seu país. Malauradament, en aquest trist relat poc espai queda per l’optimisme (això és part del seu valor com a denúncia social) però sí per alguna pinzellada d’humor subtil. Com en el seu moment Lorca per a nosaltres, Özsoy és una veu necessària per reflectir el nivell d’opressió que pateixen tantes persones a certes parts del món avui en dia. La narrativa no és perfecta, a vegades es reitera… però, malgrat això, com a testimoni té un valor immens. A més, la defensa interpretativa de la peça per part dels actors i actrius és esplèndida, així com la direcció de Joan Arqué Solà: neta, precisa i molt fluida.
Enllaç copiat!