Hi ha d’haver una vida fora d’aquí: Un muntatge que no acaba d’interactuar

Hi ha d’haver una vida fora d’aquí
10/04/2022

Un repàs per alguns dels millors musicals de Broadway dels anys 60 serveixen en aquesta producció per parlar del paper de la dona en l’època i la seva innegable transformació en la societat. Dones que agafaven el control i deien en veu alta allò que sentien, volien o desitjaven sense pensar en ningú més. Aquesta és la intenció d’aquest muntatge musical que, a vegades, això sí, no acaba de quedar ben entramat per crear una història en el seu conjunt.

Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs i Cinta Moreno, la primera al piano y direcció musical, les altres interpretant els papers musicals escollits per a la ocasió, es presenten a l’escenari amb les cançons com a únic vehicle per a les interpretacions d’aquestes dones empoderades. Amb un vestuari que ubica a l’espectadora en l’època, un parell de cadires i algun element més per a la representació d’alguna cançó, es serveixen únicament de les lletres i melodies dels musicals més reconeixibles de la dècada dels 60 per narrar aquest viatge per una etapa de constant evolució.

Els temes triats denoten clarament un coneixement extrem dels musicals de l’època i la necessitat de buscar el missatge que volien transmetre en cada segment interpretat. Una traducció molt acurada de Roser Batalla, Núria Cuyas, Jordi Galceran i David Pintó ens fa viatjar a través d’Irma-la-Douce, Oliver!, Hello, Dolly!, Funny girl, Cabaret, Hair o Follies, per dir-ne alguna de les fins a dinou cançons que conformen aquest muntatge. I és així com s’ha de denominar aquesta producció, perquè es tracta d’un recull de musicals amb un eix vertebrador comú.

70 minuts d’arranjaments i temes emblemàtics que, tot i girar entorn de la dona i la seva posició en la societat, queda una mica coix quan es tracta de la narració, ja que no acaba de ser un relat ben cosit entre tema i tema. És més aviat un concert de cançons de musicals esplèndids, excel·lentment interpretats, que no acaben de conversar entre elles per crear un conjunt compacte.

El que queda clar quan se surt de l’espectacle es que has de tornar a escoltar més d’un dels musicals escollits i recuperar algunes cançons que potser no tenien cabuda en l’elecció, però que són temes imprescindibles en la història de les obres musicals de Broadway i de la resta del món.

← Tornar a Hi ha d’haver una vida fora d’aquí