El fet que els artistes i les productores del nostre país s’hagin vist en la necessitat d’apostar tant per obres de petit format, amb només dos o tres intèrprets sobre l’escenari, ha propiciat, d’altra banda, que proliferin un bon seguit de petites joies que són ja, pràcticament, part del nostre patrimoni cultural. Com si ens estiguéssim especialitzant en el format, Herència abandonada se suma a aquesta tendència (amb segell Sala Flyhard, en certa manera) que resulta, en realitat, molt atractiva, quan el text i els actors aconsegueixen enganxar l’espectador. Lara Díez Quintanilla ha confeccionat en aquesta peça un joc d’incomoditats molt interessant on es barregen temes com la família, la pèrdua, els desitjos inconfessables i les mancances afectives. La història ajunta en una situació d’espera a dos personatges, interpretats amb audàcia per Francesca Vadell i Ramon Bonvehí, on les converses d’ascensor i anècdotes professionals ens transporten, a poc a poc, a un intercanvi de secrets íntims, anècdotes inesperades o oferiments d’allò més estrafolaris. En aquest sentit, el patetisme del clímax final d’aquests dos tristos personatges resulta potser el més estranyament captivador de tot el conjunt. En definitiva, es tracta d’un muntatge diferent, arriscat, que aposta per un humor àcid, macabre, absurd darrera del qual s’amaga una història més dramàtica i profunda del que sembla a simple vista.
Enllaç copiat!