La Sala Hiroshima inaugura temporada amb aquesta interessant proposta que revisita la figura d’Arlequí, el criat més popular de la Commedia Dell’Art. Partint de la corporalitat pròpia del personatge, Ginevra Panzetti i Enrico Ticconi el porten a la contemporaneïtat a través d’una coreografia gestual tan inquietant com hipnòtica.
Arlequí es presenta com un diable grotesc amb aires de bufó. A partir de la hiperexpresivitat d’aquesta figura, viatgem des de l’alegria al drama en un gènere teatral que es basava en la improvisació sobre certs trames i personatges arquetípics associats a diferents patrons de moviment. En aquesta proposta, no obstant això, lluny de treballar la improvisació construeixen seqüències de moviments repetitius i a vegades simètrics amb summa precisió i fluïdesa, creant unes imatges calidoscòpiques que ens remeten a la iconografia de la decoració grutesca.
És interessant el treball que realitzen sobre la màscara, ja que en lloc d’introduir l’objecte decideixen construir-la amb la seva pròpia gestualitat, única eina sobre l’escenari a més d’un espai sonor envolupant i la projecció d’un rombe que ens remet a símbol de poder.
El poder de la imatge i la comunicació és precisament un dels temes centrals del discurs dels artistes. Atenció a la variació del nom en el títol per Harle-KING, presentant-lo com a figura de poder que en cert moment de la peça es connectarà amb el feixisme.
Sens dubte aquest duo italià sap com exercir el seu poder sobre el públic a través de la construcció d’imatges en moviment. Una manera excepcional d’inaugurar aquesta nova temporada de la Sala Hiroshima que promet moltes més propostes estimulants.