Quantes aproximacions i versions del text de Shakespeare s’hauran fet des de la seva publicació al segle XVII? Segur que es poden comptar per milions i per això és complicat i, alhora, tot un repte enfrontar-se a un text conegut i traslladat a l’escenari (i al cinema) des de mil visions diferents. Però quan es coneix el text i s’estima i aprecia cada vers es pot trobar una manera nova. I és exactament el que demostra i fa Oriol Broggi en aquesta ocasió.
El muntatge audiovisual i sonor d’aquesta versió del clàssic de Shakespeare captiva i emociona. El text està agafat amb tendresa i es posa al servei d’una exposició propera, intensa i també afable. Broggi accentua de manera atrevida i molt interessant les parts hilarants i còmiques de les intervencions de Hamlet -i de Poloni- per donar-hi ritme i crear una complicitat amb el públic que algunes versions han oblidat, però que es troba intrínsec al text del Bard.
La successió d’escenes, meravellosament interpretades per tot el repartiment, estan filades amb el suport audiovisual que permet un escenari com és el cinema Aribau. La seva gran pantalla permet introduir en la producció fragments de pel·lícules clàssiques, moments musicals i una visió dels personatges íntima i, a vegades, fora de l’escenari que augmenten la connexió amb l’espectadora. Cada suport visual és un risc que Broggi pren i supera amb èxit. I per acabar d’embolcallar aquesta aventura, se sumen cançons molt ben escollides per ajudar en les transicions de les escenes (playlist que podeu trobar a Spotify, per cert).
Un cop el marc i el text son immillorables, la cirereta del pastís la posen les actuacions, perquè els versos de Shakespeare no son mai tan ben transmesos com quan cobren vida dalt de l’escenari. Guillem Balart assumeix i dona vida a l’esperit primigeni de Hamlet, amb tot el que això comporta: emoció, passió, dolor, venjança, bogeria i comicitat. Aconsegueix passar per tots els estats del seu personatge amb un mestratge absolut, fent seves cadascuna de les paraules que pronuncia, al mateix temps que crea un ambient segur i confortable per al desenvolupament de la resta dels personatges.
Tot el repartiment està sublim adoptant les interpretacions que els hi pertoca en cada moment. Aviso que acabada l’obra tindreu un afecte especial al Poloni de Toni Gomila, les seves intervencions són inoblidables.
Hi ha textos que aconsegueixen traspassar els anys i encara provoquen reaccions i ganes d’afrontar-los des de nous punts de vista, que continuen sent vigents tot i el pas del temps. I cal que continuïn cobrant vida dalt dels escenaris perquè, com es comprova amb aquest muntatge, encara queden moltes arestes per descobrir.