Ballar amb la mort

13/07/2017

Ballar amb la mort

L’experiència de Miquel G. Font és llarga i variada. Després d’haver ballat amb el Béjar Ballet Lausanne, el Dominic Walsh Dance Theater, la Tanzcompagnie Oldenburg o la companyia Lanònima Imperial, el ballarí i coreògraf d’Arenys de Mar porta uns anys creant espectacles propis amb la productora Habemus Corpus. En aquesta ocasió, Aire suposa un espectacle més ambiciós que els anteriors: vuit ballarins, un cor en escena, quatre solistes i un treball videogràfic que adquireix força importància. Tot plegat per parlar-nos de la mort d’un grup de joves, o més ben dit del difícil trànsit que han de patir per anar cap a un estat superior.

La principal pega d’Aire és que ambiciona massa i acaba essent un producte pretensiós. Potser si s’hagués volgut explicar menys -o potser amb no tant de detall-, l’espectacle seria més lliure i l’espectador tindria la oportunitat de fer seva la història. Evidentment, el treball dels ballarins és molt interessant, però també cal dir que la coreografia que han de defensar no és sempre homogènia ni coherent. Hi ha escenes que semblen pertànyer a muntatges diferents, i el treball amb les emocions sembla més impostat que natural. Malgrat tot, és ben meritori haver creat un espectacle de gran format com és aquest i defensar-lo amb tot l’equip, sense excuses ni subterfugis. Estic segur que Miquel G. Font té molt a dir encara dins de la dansa contemporània que es fa en aquest país.


Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /

Habemus Corpus / Miquel G. Font: Aire

Habemus Corpus / Miquel G. Font: Aire

Un jove creador barceloní amb una trajectòria internacional signa una coreografia basada en fets reals que ens parla de la mort o, més ben dit, del que hi ha entre la mort i el que ve després.

Potser és el final, potser és un nou començament… Ningú no sap què és exactament la mort, ni tan sols els mateixos personatges que, en aquesta peça coreografiada per Miquel G. Font i amb música del mateix autor, ja han fet front al final de la vida i, ara, s’esperen en un estat intermedi. Vestits amb una segona pell on únicament es distingeixen marques personals, aquests personatges dansaran mentre trien entre tornar pel mateix lloc on han vingut o continuar cap a un futur incert. Tot passa en un escenari d’estètica cuidada, on es combinen diferents capes visuals, projeccions i efectes puntuals fins a acabar traslladant els mateixos espectadors dins del món creat. Vuit ballarins interpreten la funció, que té com a banda sonora una música electroacústica i composicions per a coral interpretades a sis veus.

Obra de la mateixa ment, la música i el moviment de l’espectacle s’ajusten perfectament, recreant una atmosfera màgica. Els ulls i les orelles introduiran els espectadors i espectadores en un món on el temps i l’espai són manipulats per transportar-nos a una nova realitat. Basada en fets reals i producte d’un estudi acurat, AIRE és la darrera creació d’una companyia liderada per Miquel G. Font, que ha ballat a companyies del prestigi del Béjart Ballet Lausanne (Suïssa), el Dominic Walsh Dance Theater (EUA), Lanònima Imperial (Barcelona) o la Tanzcompagnie Oldenburg (Alemanya), i ha creat peces per a l’Internationales Tanz-Festival Hannover (Alemanya), l’Staatstheater Mainz (Alemanya), el Theater Basel (Suïssa) o el Miami City Ballet (EUA).

Una coproducció del Grec 2017 Festival de Barcelona i Habemus Corpus.

 

 

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Seguint amb el Grec, avui al Mercat he estat veient aquesta espectacle de dansa contemporània amb autoria, direcció, coreografia i composició musical de Miquel G. Font i dramatúrgia de Marc Chornet. Comença amb un curt que ens mostra el quefer diari d’una jornada normal i quan Font va estar ingressat debatent-se amb la mort. En acabar s’il·lumina l’escena i veiem a les quatre ballarines i quatre ballarins que conformen el repartiment que acaben de morir i es troben en l’espai i l’estat que hi ha entre la mort i el que ve després Comencen a dansar de forma molt pausada mentre han d’escollir si seguir el camí, fer marxa enrere o esperar ser informats. La dansa tot i que visual i coreogràficament és atraient, m’ha resultat molt lenta i repetitiva, encara que amb una molt correcta execució. La banda sonora amb música electroacústica s’alterna amb la intervenció de la coral Cor Ciutat de Mataró amb quatre solistes que interpreten temes de tall Sacre, i la col·laboració de l’actor Jaume Madaula. He passat una bona estona i a més he posat un granet més per ampliar els meus bàsics coneixements de dansa

    12/07/2017

Articles relacionats