El pes i el pas del temps
El díptic reivindicatiu proposat per l’Escenari Brossa, encara la recta final després d’estrenar “Greta & Friday II: Amor mor”, un projecte que el mateix títol ja ens desvela quins camins creuaran els dos actors que l’interpreten i quina serà la filosofia amagada rere els versos de crua realitat que ressonaran a la Sala Palau i Fabre. Queralt Riera proposa un escenari futurista, on Greta i Friday no només hauran escapat de la civilització intentant esquivar el consumisme per millorar el món, sinó que també escaparan de les seves pulsacions vitals. De la mateixa manera que a “Amor pur” vivíem dos joves alegres, actius i vitals (de la mà del clown i les acrobàcies), a “Amor mor” ens trobem dos adolescents marcats pel transcurs del temps on les úniques connexions possibles són les mirades i les paraules directes deixant a l’oblit dels anys les acrobàcies.
Entre l’amor pur i l’amor mor hi ha una rutina, tots sabem que sempre és sa i necessari trencar-la, per evitar caure en la roda de l’avorriment que ens mata lentament, però malgrat que tots ho sabem i malgrat que molts busquen la solució, és poca gent la que coneix la panacea, l’escapatòria, treure el pal de la roda. Greta i Friday ho intenten a la desesperada, no tenen res a perdre i l’aventura comença afrontant el futur amb la valentia que moltes vegades ens manca. Els problemes van creixent i a poc a poc ens van dominant, i entre flashbacks i visites al present es va consolidant la història que començava amb dos joves lluitadors i convençuts dels seus ideals. Els anys fan reflexionar a Greta i Friday i potser caure en l’error de resignar-se a canviar el món, a creure en el missatge però aparcar els ànims que ens porten a fer accions impensables.
“Amor mor” és un mirall de dues vides on intenten ser algú millor i allargar l’edat al planeta però acaben oferint una crítica a la vida, a envellir, a deixar pas a les noves generacions. Posa sobre la taula si la vida individualista ens condueix a algun lloc millor o necessitem el suport d’altres ànimes per aconseguir el que volem. Acompanyats d’una parella que segons els cànons ens reconforta i ens treu el millor d’un mateix, però que també hi ha foscors per afrontar i, els dos junts, il·luminar l’espai i el cor. I podem traduir el projecte com una metàfora del missatge que la jove Greta va cridant als quatre vents avui dia.