Del a vida de Florence Foster Jenkins, una nord-americana que va passar a la posteritat, com la pitjor soprano de la història, se n’han fet documentals, biografies, obres de teatre, dibuixos animats i pel·lícules.
És precisament, perquè vaig veure la pel·lícula Florence Foster Jenkins (2916), interpretada per la gran Meryl Streep (Florence Foster Jenkins), Hugh Grant (St. Clair Bayfield) i Simon Helberg (Cosmé McMoon), que vaig triar d’anar a veure Glorious! Florence Foster Jenkins, la pitjor cantant del món.
Sota la direcció de Paco Mir, Marta Ribera, Santi Millán i Ramon Gener són els tres actors que interpreten als protagonistes d’aquesta comèdia.
Haig de dir que tots tres són genials, sobretot la Marta Ribera, que fa un paper increïble, tant pel que fa a en la interpretació del personatge, com en la dificultat en la desconstrucció de l’afinació vocal. La Marta Ribera ens fa creure que canta malament. És un paper realment difícil i molt complicat. Els que l’hem sentit cantar, som conscients de la complexitat i dificultat que comporta d’interpretar aquest personatge.
Què té d’interessant aquesta obra?
La increïble història de la Florence. Una història real per inversemblant que sembli.
És una història que ens provoca incredulitat i admiració, fa que ens plantegem moltes preguntes i ens fa reflexionar sobre els límits de la realitat.
La comèdia es confon amb el drama, l’amor amb l’interès, la ficció amb la bogeria, el menyspreu amb l’admiració, l’èxit amb el fracàs.
Llegint la biografia de la Florence Foster, queda en dubte, si realment ella era conscient que cantava malament, si s’autoenganyava o es refiava dels afalacs dels seus amics, coneguts i ressenyes falses. El fet és que ella mai es va rendir de fer realitat el seu somni.
Sigui com sigui, Florence Foster, es va fer famosa, va gravar un disc, va omplir teatres i va actuar en el Carnegie Hall.
Hi ha una frase que es diu durant la funció, i que se li atribueix a ella, que resumeix tot l’espectacle:
“Podrán decir que no podía cantar pero no podrán decir que no canté”