Resulta força valent en moments de crisi (econòmica i teatral) apostar per produccions musicals com Germans de sang que, justament ara, fa 20 anys que es va estrenar per primera vegada a Catalunya. Amb menys pressupost i una versió molt més minimalista de l’obra, Ricard Reguant ha optat aquesta vegada per treure partit a les grans veus dels actors i actrius del muntatge per sobre de qualsevol artifici escenogràfic. Especialment, destaca l’interpretació de Virgínia Martínez en el paper de senyora Johnstone: emotiva, versàtil, dinàmica i, en general, amb una força impressionant trepitjant l’escena. Els defectes que li podríem recriminar a l’espectacle són més aviat relacionats amb el text de Willy Russell i, per tant, assumits per respecte al material original. Però el fet és que la història dels dos germans bessons que són separats en néixer i que, amb el temps, es tornen a trobar és, tot i les bones cançons, narrativament massa esquemàtica, bastant previsible i un pèl precipitada en el seu tram final. No obstant, no deixa de ser un entreteniment ben satisfactori, fet amb l’esperit de l’off-Broadway, la dignitat dels més grans i una bona dosi de tendresa. A més, sempre és un plaer (i és trist haver de destacar-ho encara) escoltar a un gran pianista com Dani Campos tocar les cançons en directe.
Enllaç copiat!