Apostar pel risc i la qualitat

Fun Home

Fun Home
06/10/2018

Ja fa anys que Broadway alterna grans espectacles amb musicals íntims com aquest. Musicals que en moltes ocasions comencen la seva trajectòria a l’Off Broadway, com va ser el cas de Rent, i passen més tard a conquerir teatres més grans i fins i tot els premis més importants de la temporada. Fun Home va guanyar cinc premis Tony en el 2015 i ha quedat ja com un dels revulsius més recents del gènere, sobretot per basar-se en un còmic per a adults i per l’elecció d’una temàtica espinosa, a l’estil de Next to normal. Aquí ja no parlem de les malalties mentals, sinó de l’acceptació de la homosexualitat i del suïcidi com a escapatòria d’allò que no se sap assumir ni afrontar.

El fet que el projecte Onyric hagi volgut començar el seu camí amb aquesta peça ja és tota una declaració d’intencions. Assumir un musical poc conegut a casa nostra, però amb un segell de qualitat incontestable i una producció a l’alçada, diu molt de l’aposta. En aquest sentit, Fun Home llueix com a producció important, tant per la cura que s’ha tingut en la part musical com per l’escenografia espatarrant que deixa bocabadat des del principi. Ara bé, s’ha d’admetre que la part interpretativa podria haver estat més treballada, ja que costa insuflar aire a un artefacte dramàtic que en ocasions sembla desinflar-se. Mariona Castillo, Clara Solé i Pilar Capellades són les que més destaquen, a més de tenir moments de lluïment que funcionen a la perfecció. No podríem dir el mateix de Daniel Anglès, que assumeix el difícil roll del pare i que sembla estar més pendent de la direcció i de tot el conjunt que dels petits detalls del seu personatge. Un treball irregular que segur que millora funció a funció, igual que el dels nens i nenes protagonistes.

← Tornar a Fun Home

Enllaç copiat!