Fuga de conills

11/03/2018

Maniobres d’escapisme

Martina Cabanas, autora del text i directora del muntatge, ha posat el focus en la generació dels nascuts al voltant de 1980, i per tant, coetanis del neoliberalisme que Ronald Reagan i Margareth Thacher van imposar a mig món. Una generació desil·lusionada, conscient que no se’n sortirà i sabedora que el futur no està en les seves mans. Una generació que sent el pes insuportable d’una societat que només té ulls pel mercantilista i desprecia tot allò que no generi un benefici immediat.

Pau Zabaleta, Maria Cirici i Artur Rodríguez han volgut obrir-se camí, d’una o altra manera, en el món del teatre, però les seves expectatives s’han vist frustrades i han estat incapaços de donar un cop de timó a les seves vides perquè la manca de recursos personals i la desídia s’imposen a la voluntat de tirar endavant i d’assolir els objectius. La història, per tant, és la història d’una fugida, a través de les drogues, la promiscuïtat o fins i tot la maternitat, elements que actuaran com a substitutius que mirin d’omplir el buit deixat pel fracàs.

El muntatge opta per l’austeritat en tots els elements de l’escena que deixa als intèrprets la responsabilitat d’explicar-se. El més rellevant de Fuga de conills és la introducció d’un element fantàstic, irreal, que acaba essent l’única possibilitat de fugida no infructuosa per als tres personatges.

 


Tot el que necessites per anar al teatre

Fuga de conills

Fuga de conills

La companyia 010 presenta Fuga de conills, de Martina Cabanas Collell, una comèdia agredolça en què dos actors i un DJ de tercera regional sobreviuen com poden fent d’animadors a festes infantils o punxant en bars de mala mort.

El to realista de l’espectacle evoluciona i és substituït sovint per un to més oníric que lògic, amb uns interludis més propis de la dansa contemporània que del teatre de text, on els actors s’expressen amb els seus cossos en moviment. L’obra es podria definir com el retrat impressionista d’una generació.

SINOPSI

Un DJ que punxa Bach a les 4 de la matinada.
Un conill amb fòbia a Spiderman.
Unes ratlles de coca.
Un gran slalom a ritme del David Bowie.
Segueixo somniant amb una baixada infinita, el vent a la cara, la velocitat, el silenci, la neu neta, brillant, el sol…
És com si m’estigués esborrant.
Crònica d’una frustració.

Malgrat que els protagonistes es dediquen a una professió considerada artística, la temàtica de l’espectacle no queda inscrita en aquest àmbit sinó que es fa extensible a una bona part de la generació que s’entesta a no envellir i a qui l’aterren les responsabilitats. Una generació marcada pel concepte d’èxit i fracàs. Davant de la solitud i la incomunicació a la qual cada dia els empeny l’engranatge social establert, els tres protagonistes proven de comprendre la complexitat de les relacions i defensen les seves amistats imperfectes. Els veiem evadir-se de la realitat a través de drogues excitants i també psicotròpiques, perseguir la felicitat gairebé com adictes, no volen que la nit, la joventut, s’acabin.

Fotos

Fuga de conillsFuga de conills

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

Sigues el primer en deixar la teva valoració.

Articles relacionats