La responsabilitat que comporta crear vida

Frankenstein

Frankenstein
22/02/2018

El clàssic de Mary Shelley arriva al TNC amb una adaptació del text per part de Guillem Morales i sota la direcció de Carme Portaceli. Es tracta d’una adaptació molt personal que porta a la creació de Mary Shelley a un viatge molt més filosòfic i emotiu que a l’obra original. El text es centra molt més en la trajectòria vital de la creació del doctor Frankenstein després del seu abandonament (es veu amb la importància que pren De Lacey, que aquí es tracta d’un mentor i d’un vertader pare per a la criatura) i en la problemàtica ètica i moral que suposa la creació (Com s’ha de comportar un creador envers a la seva creació?, Què és lícit i que no quan s’actua amb relació a quelcom que un mateix ha creat?).

Aquest muntatge presenta a Àngel Llàcer encarnant a Victor Frankenstein i a Joel Joan com a la creació d’aquest. Ambdós actors (tot i el que pogués semblar) encaixen a la perfecció dins els seus papers i realitzen una actuació molt encertada dels personatges (tot i que això sorprengui a un públic acostumat a veure’ls en ambients còmics, fet que crea algun que altre riure una mica incòmoda però inevitable). També s’ha de destacar una gran actuació de la resta de l’elenc: Lluís Marco, Albert Triola, Magda Puig i Pere Vallribera.

El muntatge de l’escena és simple i minimalista, tot i que amb recursos destacables que donen cert dinamisme a la posada en escena (una cinta mòbil que canvia escenes i mou personatges, objectes que ascendeixen i descendeixen, projeccions, sons…). Aquests recursos son molt potents i interessants, tot i que alguna vegada semblen desaprofitats.

En síntesi, l’adaptació de Carme Portaceli de Frankenstein ens porta un muntatge interessant i uns actors que donen la talla envers un text clàssic que ha sigut adaptat tantes vegades. El públic connecta fàcilment amb la narració gràcies a la gran actuació dels dos protagonistes, i queda emocionat amb el dilema filosòfic que protagonitzen creador i creació, el qual va agafant importància amb l’obra i que culmina amb un final que no deixa a l’espectador indiferent.

← Tornar a Frankenstein

Enllaç copiat!