Jan Vilanova és un autor que porta molts anys lligat a la companyia Sixto Paz Produccions, amb la que ha estrenat obres com Història, Dybbuk o Así bailan las putas. L’any 2018 va estrenar a la Sala Intemperie de Madrid el text Oscuridad, que ara s’ha traduït com a Foscor i que ja comptava en aquell moment amb Dafnis Balduz com un dels dos únics personatges. L’obra ens parla de com reaccionem davant de fets que ens superen, davant de situacions gairebé inexplicables que ens posen en evidència. Ho fa mentre coqueteja amb la ciència ficció i amb l’absurd, dos gèneres que en ocasions van de la mà i que aquí encaixen d’allò més bé.
En aquesta versió dirigida per Clara Manyós s’ha optat per prescindir de tot. Ni decorat, ni cap objecte… Res de res. Un escenari buit que actua a la vegada de símbol i de desenllaç. Una decisió valenta que deixa tot el pes de l’obra, i de les paraules, en els dos únics i excel·lents intèrprets: un sorprès Dafnis Balduz i una camaleònica Agnès Busquets. Tots dos ens conviden a viatjar per una muntanya russa plena de sorpreses, mitges veritats i un final postapocalíptic… o de postfunció, depèn de com es miri. Una història servida amb humor, molt d’humor, i bon gust teatral. Una d’aquelles peces de petit format -o de proximitat, com es diu ara- que pots recomanar sense gairebé pensar-t’ho.