Trenquem l’ordre i les normes que ens lliguen

Forquilla Mitjó Arracada

Forquilla Mitjó Arracada
26/07/2019

FORQUILLA MITJÓ ARRACADA és un text escrit i dirigit per Queralt Riera expressament per a les dues actrius integrants de la companyia Tres i un quart. Aquesta companyia neix el dia en què la Vanesa Isbert i la Judit Beltri no es poden aguantar les ganes de viure en primera persona i en la màxima intensitat un procés creatiu com deu mana. D’aquesta voluntat neix tot un impuls per portar a escena la seva primera peça dramàtica. Són una productora nova, jove, petita, però ja sabeu què diuen: on es guarda la bona confitura ...

Una proposta on predominen el color rosa i el malva tant en els elements escenogràfics com en el vestuari, a la dreta de l’escena llibres, a l’esquerra ampolles.

Quetsia, una dona de mitjana edat (Vanesa Isbert)  està sola a casa, els seus fills han marxat de colònies i el seu marit ja fa temps que t’aventures extramatrimonials i moltes nits no dorm a casa. Ella és extraordinàriament ordenada, fins i tot amb els seus sentiments que controla al detall. A dos quarts d’onze del matí ja ho té tot fet. Per endavant la resta del dia per avorrir-se. Únicament la distreu la lectura dels llibres de la seva extensa biblioteca. Ella mateixa se sorprèn quan s’adona que porta una forquilla recollint el seu cabell …..

Joana, una jove fisioterapeuta (Judit Beltri) es presenta a casa de Quetsia amb l’objectiu de fer sessions d’exercicis Kegel consistents en exercitar els músculs de la vagina. Aquest és el regal que li van fer les seves amigues per Nadal. Amb moltes reticències inicien les classes i una relació d’amistat entre les dues que a poc a poc s’anirà transformant. Un mitjó solitari dins d’una maleta tindrà molt a veure.

Finalment s’imposa la “racionalitat” i cadascuna torna a la seva rutina, però un parell d’arracades tornarà a posar els sentiments i els desitjos en el seu lloc.

Al llarg de la representació, ens aniran donant petites consignes per a la correcta implementació i la gran utilitat dels exercicis Kegel. L’ordre inicial perfectament establert de les ampolles a un costat i els llibres a l’altre, s’anirà fusionant i interrelacionant sense cap ordre aparent.

Una proposta que ens ha agradat i que pensem que agafarà força i seguretat a mesura que es puguin fer més representacions. Una bona posada en escena amb alguns ajustos que caldrà fer, i unes interpretacions on la il·lusió i l’emoció de tirar endavant el projecte es deixen sentir.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

← Tornar a Forquilla Mitjó Arracada

Enllaç copiat!