Fly me to the moon
20/09/2019
Rendibilitzar la Lluna

Algú va dir una vegada que les millors històries es troben a la vida real més sovint que a la ficció. Un bon exemple d’això seria el relat biogràfic que inspira aquesta obra: Dennis Hope, un ventríloc en decadència, va tenir la brillant idea als anys 80 de reclamar la propietat de la Lluna i així fer-ne negoci venent-ne parcel·les com a sòl urbanitzable. Amb aquest peculiar material de partida, Marc Angelet ha escrit un interessant i tragicòmic diàleg entre el protagonista i el seu ninot (un mena de monòleg intern, en realitat) amb gràcia, patetisme i profunditat. Més enllà de la curiositat dels fets, Fly me to the moon és una crítica al liberalisme ferotge que, d’una banda, abandona als ingenus que encara creuen en el somni americà i, al mateix temps, premia l’economia especulativa per sobre de la real. D’aquesta manera, la peça resulta una pirueta metafòrica perfecta sense separar-se mai del patiment d’un ésser humà concret amb el qual és fàcil sentir empatia. En aquest sentit, el minuciós treball interpretatiu Dani Arrebola i Marçal Bayona té una gran importància, des de la construcció dels personatges y la connexió entre ells fins als detalls més petits com els subtils moviments dels llavis del ventríloc (que pronuncia tot el text de l’obra) fins a la idiosincràsia física del titella humà. En definitiva, es tracta d’una petita gran història que, amb pocs elements, parla de coses tan elevades i, al mateix temps, properes com la mateixa Lluna.

Tot el que necessites per anar al teatre

Fly me to the moon

Fly me to the moon

Fly me to the moon és el diàleg entre un ventríloc i el seu ninot la nit que va decidir deixar-ho tot per aconseguir la Lluna. Basat en fets reals.

Sinopsi

Què hi fan un ventríloc, el seu ninot i la Lluna enmig del no res? Dennis Hope era un ventríloc acabat. La nit del 22 de juliol de 1980 conduïa el seu cotxe pel desert d’Arizona mentre reflexionava sobre el seu imminent divorci. Aleshores va tenir una revelació: «Vaig veure la Lluna. I em vaig dir: Aquí hi ha moltes propietats en potència». Ningú fins aquell moment havia pensat en transformar el satèl•lit en sòl urbanitzable. Potser era el moment de deixar els bolos a locals infectes i el seu ninot, Mel el Malcarat, per conquerir la Lluna.

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Ramon Planas
    12345

    Una bona historia molt ben explicada. Molt bona feina en la posada en escena i gran intepretació dels actors. Molt recomanable.

    15/09/2019
Articles relacionats
Fly to the moon inaugura temporada a la Sala Atrium

Fly to the moon inaugura temporada a la Sala Atrium

12 Setembre 2019

La Sala Atrium inaugura la temporada amb l’estrena de Fly me to the moon, de la companyia La Canina, on Silvia Navarro dirigeix una comèdia de Marc Angelet basada en […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.