Tot el que necessites per anar al teatre

Flor de nit, el cabaret: Un Musical Català, que va marcar tota una època

Flor de nit, el cabaret
9/12/2016

Flor de Nit era un cabaret del Paral·lel, un dels carrers més emblemàtics de la Barcelona dels anys 20 i 30 del segle passat …. que fort comença a sonar dir això ….. Un cabaret que reuneix artistes, bohemis, senyorets i gent de l’alta burgesia barcelonina però en el que també es trobaven revolucionaris i noies de vida sospitosa. Estem en una època convulsa on tot està a punt de canviar i que acabarà en la Guerra Civil.   I en aquests cabarets convergeixen tots tipus de persones, deixant de banda diferències polítiques i ideològiques, buscant la disbauxa i el plaer.

Flor de Nit ens parla d’un triangle amorós, Rosa (Ariadna Suñé) és la nova estrella del cabaret que ha estat acollida a casa seva per en Quimet (Lluís Canet), un revolucionari idealista que es guanya la vida com pot. Entre ells dos, nomes hi ha companyonia i amistat fins que irremeiablement desemboca en un altra cosa. D’altra banda un poeta, Sebastià Reynals (Lluis Parera) un assidu del cabaret i que té a la Coloma (Marta Capel), una de les noies, com amant, s’encapritxa de Rosa i aconsegueix seduir-la.

Tot un luxe, que en un teatre petit i amb escasos recursos econòmics la música sigui en directe, presidint en certa manera al centre de l’escenari tota la representació, amb incorporació del pianista (Gerard Alonso) com un personatge més, l’Adelaida….. i un parell de músics més.

El petit espai i suposem que els minsos recursos econòmics disponibles obliga al desdoblament d’alguns dels actors en més d’un personatge, però el conjunt no es ressent pas i al contrari, ens ofereixen un bombonet, un musical de petit format esplèndid.

Una posada en escena obligatòriament diferent de l’original, reduint-la a les dimensions del teatre Almeria, però amb un espai diàfan de dos nivells amb escales a les dues bandes i amb només 7 actors en lloc dels 24 de la companyia original.

Bones veus i unes interpretacions fresques i espontànies com si els actors i músics es belluguessin des de sempre en l’ambient del cabaret. Una posada en escena molt encertada i uns jocs de llum certament notables que fan del conjunt una proposta realment engrescadora.

Si desitgeu llegir l’apunt original, només heu de clicar AQUÍ

← Tornar a Flor de nit, el cabaret