Final de partida: Aferrament i rebuig per la vida

Final de partida
28/04/2022

Sergi Belbel ha fet la traducció de “Endgame” una obra que Samuel Beckett va escriure al 1957. Belbel n’ha estat també el director i l’han dedicat a Rosa Novell, directora i actriu que havia dirigit aquesta obra al 2005.

Final de partida” s’enquadra dins de les obres minimalistes que s’han anomenat de l’absurd i que encara no entenc com ens atrapen tant, què té de misteriós un moment o una situació que no porta enlloc com l’espera a Godot o aquest “Final de partida” que no és final ni principi sinó que senzillament descriu un fet, una situació estranya, incomprensible, surrealista.

Saps que vas a veure un Beckett i que t’has de deixar anar sense esperar una història, un nus, un desenllaç potent. Anar a veure un Beckett és anar a gaudir de les paraules, de les idees, dels pensaments, és escoltar amb atenció, és descobrir que de la tragèdia en fa diversió, que les situacions més còmiques poden ser d’allò més patètiques i que et pot fer riure la brutalitat del moment.

No és difícil entendre que “En attendant Godot” s’hagi representat arreu i en tots els idiomes. Com “Godot”, “Final de partida” és un teatre intel·ligent, carregat de simbolismes i d’abstraccions. És teatre de l’absurd amb una gran càrrega de profunditat.

Si a tot això li afegim uns actors i actriu el treball dels quals és impecable, entendrem que és una obra rodona. Jordi Bosch és Hamm un vell decrèpit, cec i invàlid. Jordi Boixaderas és Clov el criat coix, submís i humiliat per un home que es vol creure poderós per no mostrar tota la feblesa d’una desferra humana. Jordi Banacolocha i Margarida Minguillón són els progenitors de Hamm, mutilats i llençats (literalment) a un cubell d’escombraries, els quals, tot i tenir un paper secundari són el contrapunt o un afegitó a la sordidesa del moment.

Com ens té acostumats Max Glaenzel aquesta vegada amb Josep Iglesias, fan una escenografia sòbria amb un aire inquietant. La il·luminació de Kiko Plans ajuda molt a sentir el que Beckett ens vol transmetre, l’aferrament a la vida tot i el rebuig i el menyspreu que senten per ella.

← Tornar a Final de partida