Eun-Me Ahn: Dancing Grandmothers

10/07/2018

La Pina Bausch de Seül i les àvies coreanes

Eun-Me Ahn va néixer el 1963 a la República de Corea i s’endinsa en el món de la dansa amb només 11 anys iniciant-se en practiques xamàniques coreanes, descobrint, més tard, la dansa contemporània dels països occidentals. En 1994 es trasllada a New York on s’està fins a l’any 2001, any on  torna a Corea com a directora artística de la “Daegu Metropolitan City Dance Company”. Durant la seva estada a New York va mantenir una profunda amistat amb Pina Bausch i és d’aquesta amistat que li ve el sobrenom de “la Pina Bausch de Seül“.

DANCING GRANDMOTHERS és una peça creada en 2011, inspirada en les dones grans de Corea, i és la primera d’una trilogia sobre les generacions (Dancing Teen Teen i Dancing Middle-Aged Men). Va ser estrenat en 2014 al Festival Quartier d’Etè de París transformant l’escenari en una pista de ball gegantina on ballen no només els joves ballarins de la seva companyia sinó també una desena d’àvies coreanes.

Aquesta artista inicia la peça amb els seus passos de ball a escena mentre veiem projectades imatges del món rural coreà. De mica en mica els seus joves ballarins surten a escena, i ens mostren la seva gran rigorositat i precisió de moviments, en un espectacle hipnòtic, on es barregen la tradició i els sons electrònics, i on el vestuari (de la mateixa Eun-Me Ahn) es converteix en una peça fonamental, amb els seus colors i la seva diversitat.

Els ballarins canvien constantment d’indumentària, la majoria, homes i dones vesteixen en femení, amb vestits i faldilles. Cal destacar que la música de Young-Gyu Jang i la il·luminació de Jin-Young Jan són magnífiques.

De cop la música para, i veiem un documental on les àvies coreanes ballen divertides en el seu espai, la botiga, el carrer, el camp, el camí, …. Totes elles mostren en el rostre l’enorme felicitat que els hi dóna sentir-se protagonistes per una estona. Impagable els gestos i mirades de les persones que accidentalment apareixen a prop d’elles en el documental.

Un viatge en el temps on el moviment es converteix en una necessitat col·lectiva i on es transmet una gran energia positiva i la vitalitat inalterable del moviment.

De mica en mica torna la música i la llum, i l’escenari s’omple de ballarins, els de la jove companyia i les àvies que interaccionen amb ells i omplen de tendresa l’espai. Un espectacle fascinador.

Un cop finalitzada la representació, les salutacions i aplaudiments corresponents, Eun-Me Ahn, convida al públic a sortir a ballar. L’avi Miquel no s’ho pensa dues vegades…

Un final de festa divertit i espectacular.​

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 


Tot el que necessites per anar al teatre

Eun-Me Ahn: Dancing Grandmothers

Eun-Me Ahn: Dancing Grandmothers

Eun-Me Ahn, coneguda com “la Pina Bausch de Seül“, és una coreògrafa que ha atret poderosament l’atenció del públic occidental barrejant tradició i modernitat. Ara, converteix l’escenari en una gran pista on posa a ballar… un grup d’àvies!

Sinopsi

Eun-Me Ahn és una artista coreana amb un esperit clarament cosmopolita. Ja era coneguda al seu país quan, el 2002, va preparar la cerimònia d’obertura de la Copa del Món de Futbol a Daegu, però va fer el salt internacional el 2013 quan va portar al festival Quartier d’Eté de París La princesa Bari, una epopeia pop basada en una història tradicional coreana. No és estrany que la tornessin a convidar l’any següent al mateix festival. I va sorprendre el públic de París amb l’espectacle que ara veureu a Barcelona i que transforma l’escenari en una pista gegantina.

A Dancing Grandmothers hi ballen els joves integrants de la seva companyia, però no són els únics. També ho fan una desena d’àvies coreanes. L’any 2010, durant un viatge per les zones rurals del seu país, Eun-Me Ahn es va trobar un seguit de dones, d’entre seixanta i noranta anys, a les quals va demanar de ballar per a ella. I en veure la felicitat dels seus rostres quan ho feien, va decidir crear un espectacle que contingués tota l’energia i la satisfacció que aquelles dones aplicaven als seus moviments. El resultat és un muntatge on veurem ballar aquestes dones al natural i veurem també filmacions preses als llocs on viuen habitualment.

Entendrem, així, que cadascun dels moviments d’aquestes dones reflecteix la duresa de les seves condicions de vida i que els seus cossos, més o menys arrugats o arrupits, ens expliquen la història completa d’una vida i, a la vegada, de la Corea moderna. Us han agafat ganes de ballar? Doncs afegiu-vos a la festa…

Un espectacle tendre i fascinador signat per una creadora d’avantguarda que s’ha format en el rigor i la precisió coreans però que ha viscut a Nova York i que en els seus muntatges juga tant amb els colors del pop i amb l’austeritat del blanc i negre com amb els matisos més subtils de l’androgínia.

Fotos

Eun-Me Ahn: Dancing GrandmothersEun-Me Ahn: Dancing Grandmothers

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

Sigues el primer en deixar la teva valoració.

Articles relacionats