Una opinió de Hebert Parodi
Hebert Parodi

Estrip-tesi

Estrip-tesi

8/08/2018

PostBrossisme

Admeto que mai no he entrat al món brossià (malgrat que el surrealisme i l’absurd acostumen a interessar-me i fer-me somriure prou) així que no és pas “culpa” dels intèrprets i creadors que no connectés amb la proposta. O més ben dit, que no entengués gaire cosa. I llavors, perquè hi vaig anar? Doncs pels noms. En Roger Torns va ser el responsable, per exemple, de l’esplèndida “Sol·liloquejar amb algú”, que vam veure també a La Seca, la Laura Daza fa temps que segueixo la seva trajectòria i l’Anna Herebia sempre m’ha agradat molt a diferents musicals (“Rent”, “Aquests cinc anys”…)

A “Estrip-tesi” hi ha, crec, l’essència brossiana, de jocs de paraules ben enginyosos i interessants, de poesia visual, i, com veiem en un fragment d’un reportatge sobre la seva obra, força llenguatges escènics, ja que no creia gaire en les fronteres entre disciplines. Així, hi ha teatre d’objectes (força delirant amb ninos i persecucions), projeccions en directe, música… i una entrega total dels tres actors. I sí, hi ha un striptease, inesperat, com cal amb Brossa. I, com he dit, força coses no les vaig entendre ni copsar la seva relació amb la resta de l’obra on es parla d’un parc temàtic cultural (apropiació política de la cultura?) amb estrambòticainauguració i accés limitat al públic (no fos cas que abracin la poesia).
En fi, es nota que hi ha molt treball i recerca al darrere d’aquesta creació. Que jo no connectés més que parcialment va més al meu deure que al de la companyia, entenc, i al menys sí vaig gaudir de les seves interpretacions amb diversos registres,


Tot el que necessites per anar al teatre

Estrip-tesi

Estrip-tesi

Estrip-tesi és un espectacle escrit i dirigit per Roger Torns. Projecte guanyador de la Càtedra Brossa 2018, impulsada per La Seca Espai Brossa amb la complicitat de l’Institut del Teatre.

Sinopsi

Tres amics presenten una tesi sobre el poeta en qüestió. Dues cantatrius, que alhora podrien ser dues mosses grosses o dues velles intentant pescar alguna cosa, preparen un acte esotèric per invocar l’esperit perit del poeta. Una persecució per delicte d’interès cultural, una immersió a les profunditats i la inauguració d’un parc d’atraccions dedicat al poeta.

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Dijous dins el cicle Abrossa’m vaig estar veient a La Seca aquesta obra que amb dramatúrgia i direcció de Roger Torns ha estat el Projecte guanyador de la Càtedra Brossa 2018. Ja abans d’entrar a la sala, Torns amb un joc de paraules molt enrevessat ens fa un avançament del que veurem. i en entrar a la Palau i Fabré ens trobem amb tota mena d’objectes per terra. Un diríem, homenatge a Brossa, un artista poeta avantguardista, transgressor i molt avançat en el temps que no distingia entre diferents disciplines escèniques. I això és el que es fa aquí, text, teatre d’objectes, cant, projeccions, vídeos tot això amb un caire absurd i surrealista al qual no he estat capaç de connectar o millor dit entendre i que a la vista d’això m’he deixat portar, he deixat volar la imaginació i he encertat. Amb això no vull restar valor a la creació de l’obra que ha d’haver estat un treball costós i sobretot imaginatiu, igual que la interpretació per part del propi Roger Torns i de les actrius Laura Daza i Anna Herebia que fan un excel·lent treball i sense sortir d’escena fan canvis constants de vestuari, de maquillatge i porten un ritme frenètic. Fins diumenge 5, es pot veure.

    05/08/2018

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Un homenatge al poeta Brossa amb un text àgil i una entrega entusiasta dels tres intèrprets.

    23/07/2018